La renúncia de Grècia al referèndum allunya la por a una esquerda de l'euro

El president francès Nicolas Sarkozy va comparèixer ahir davant la premsa després de la reunió de la tarda del G-20 a Cannes amb aspecte alleujat. Només mitja hora abans, el primer ministre grec Geòrgios Papandreu havia retirat la seva proposta de celebrar un referèndum sobre l'acceptació del pla de rescat de la Unió Europea (UE) a canvi que l'oposició recolzi el programa europeu. La nit anterior, la cancellera alemanya Angela Merkel i Sarkozy, brandant tot el pes del renovat eix francoalemany, es van mostrar més units i ferms que mai i van amenaçar el país hel·lè de bloquejar el sisè tram d'ajuda de 8.000 milions d'euros pendent de desemborsar, indispensable perquè Grècia no suspengui pagaments al desembre.

Els líders europeus van forçar Papandreu perquè celebrés el referèndum com més aviat millor, si és que així ho volia Grècia, i fins i tot es va fixar la data del 4 de desembre, però li van deixar la porta oberta per sortir de l'euro si no s'avé a complir les regles que comporta beneficiar-se del paquet d'ajuda financera de 130.000 milions d'euros de la UE i l'FMI. L'amenaça va tenir efecte. De fet, el mateix Sarkozy va qualificar ahir d'«electroxoc positiu» la declaració conjunta dels dos líders dirigida a Grècia dimecres.

«Hem seguit amb molt interès la declaració de l'oposició grega (Nova Democràcia) sobre el seu suport al pla aprovat a la Cimera europea dels dies 26 i 27 d'octubre i vull felicitar-los», va dir ahir Sarkozy. Merkel, per la seva part, va ser una mica menys optimista i va demanar a les autoritats de Grècia que demostrin «amb fets» que desconvocaran el referèndum. «No està del tot clar com passarà», va dir.

Més enllà de si ha estat un repte d'un Papandreu desesperat per la complicada fracció política interna, i més enllà de si el conflicte grec tornarà a fer un tomb inesperat en qualsevol moment, els líders de la UE han extret una lliçó d'aquesta crisi: és indispensable tenir a punt de seguida un «tallafoc» que permeti frenar la crisi del deute sobirà a l'eurozona, amb Grècia o sense.

Per això, els líders de l'Eurogrup van accelerar ahir al màxim la implementació del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (FEEF), que tindrà un múscul financer superior al bilió d'euros i que servirà per estabilitzar els mercats de deute europeus, així com per evitar crisis de països en dificultats abans que sigui massa tard i se'ls hagi de rescatar, sent-ne Espanya i Itàlia les víctimes potencials.

Amb aquest objectiu, es van reunir ahir a Cannes, en una trobada paral·lela a la Cimera del

G-20, els ministres de Finances de França, François Baroin, Alemanya, Wolfgang Schauble; i Itàlia, Giulio Tremonti; amb el comissari europeu d'afers econòmics Olli Rehn, en presència del secretari de Tresor dels Estats Units, Timothy Geithner. A la nit, a petició de Sarkozy, el president nord-americà, Barack Obama, es va reunir amb els representants de l'Eurogrup, que li van explicar de primera mà els seus plans de rescat de Grècia.

Els líders europeus volen tenir l'esquelet d'aquest mecanisme dilluns que ve i, segons va explicar ahir la ministra d'Economia espanyola Elena Salgado, aquest cap de setmana es treballarà a contrarellotge. Aquest esprint negociador no respon únicament als interessos de la zona euro, que s'hi juga el seu futur, sinó també a les pressions que Europa rep de l'altre costat de l'Atlàntic. La crisi del deute sobirà ha causat la seva primera víctima als Estats Units amb la suspensió de pagaments de la financera FM Global, per la seva exposició descontrolada al deute grec.

El fons de rescat va aconseguir ahir importants suports. El primer ministre britànic David Cameron va assegurar que «quan el món està en crisi, és correcte considerar un reforç de l'FMI», en referència a la possibilitat d'aportar diners al fons europeu, però a través de la institució internacional. La Xina podria injectar 100.000 milions de dòlars a aquest mecanisme, mentre que Rússia també s'hi avindria.

Solucionar el desgavell europeu és el compromís que han assumit els líders europeus al

G-20, el fòrum que reuneix els països més poderosos del planeta i que s'ha vist desbordat per la crisi d'un petit país que no suposa ni l'1,9% del PIB europeu. No hi havia ahir cap altre tema en boca dels delegats dels diferents països, des del Canadà fins a Austràlia, passant per Corea del Sud. Les preguntes eren recurrents: ¿Grècia sortirà de l'euro? ¿Arrossegarà Espanya i Itàlia? En aquest sentit, el lema del G-20 «el futur es decideix a Cannes» no podia ser més encertat.

Notícies relacionades

La taxa Tobin comença a guanyar adeptes en el si del G-20

Posar-se les piles

La borsa espanyola va poder respirar ahir una mica, i va tancar amb una alça de l'1,61%, després de caure un 7% els dies anteriors. L'alça es va produir gràcies a la rebaixa dels tipus d'interès en un quart de punt, fins a l'1,25%, realitzada pel BCE. La decisió del nou president de la institució va resultar especialment simbòlica, ja que va posar de manifest la voluntat del BCE de sumar-se al front comú format per Merkel i Sarkozy per sortir de la crisi.

El president de la Comissió Europea (CE), José Manuel Durao Barroso, i el del Consell Europeu, Hermann van Rompuy, van deixar clara la seva posició de suport a Grècia, però a canvi que aquest país compleixi amb els seus compromisos.