«Habemus... Papademos»

No hi va haver fumata blanca perquè el país no està per a despeses i perquè, donades les disputes entre els socialistes i els conservadors grecs, les converses sobre la composició del nou govern d'unitat nacional avancen a poc a poc. Però ahir tots els mitjans de comunicació grecs donaven per segur que l'economista Lucas Papademos serà el successor del primer ministre sortint Geòrgios Papandreu, que després de només dos anys i un mes al capdavant del Govern s'ha vist obligat a retirar-se a causa que el seu anunci d'un referèndum sobre el pla de rescat no va agradar gens als seus socis europeus ni als mercats i va desencadenar una rebel·lió interna al Partit Socialista Panhel·lènic (PASOK).

«La iniciativa per designar el nou primer ministre s'està incubant», va explicar el president de la República, Karolos Papulias, un càrrec sense pes polític però que està ajudant a mediar en les difícils negociacions entre PASOK i la conservadora Nova Democràcia (ND). Després de reunir-se amb el president, el líder del partit ultradretà LAOS, Yorgos Karatzaferis, a qui li agrada parlar en grec antic en lloc de fer-ho en la seva versió moderna, va lamentar que encara no fos possible dir«Habemus... Papademos». Encara que l'ultradretà es va queixar que el govern d'«unitat»només compti amb els dos grans partits, va reconèixer que«és millor que res».

Els altres dos partits amb grup parlamentari -el Partit Comunista i l'esquerrà SYRIZA- van rebutjar de ple participar en la ronda de contactes. De fet, l'influent sindicat PAME, que està lligat als comunistes, ha convocat una manifestació per dijous que ve amb la intenció de donar la benvinguda a l'executiu de coalició i deixar-li clar que no el deixaran dormir tranquil: «El nou govern té l'objectiu de salvar els monopolis i acabar amb el moviment popular. El nou pla de rescat deixarà el poble grec amb les mans lligades durant molts anys».

Papademos té un perfil netament econòmic: és governador honorari del Banc Central de Grècia i ha estat vicepresident del Banc Central Europeu, a més de participar en la secció europea de la Comissió Trilateral. Més enllà de les teories del complot que envolten aquest organisme fundat per David Rockefeller, la veritat és que es tracta d'un grup de discussió format per influents empresaris, polítics i economistes amb unes marcades idees neoliberals de la societat i són cèlebres per haver dit, en la dècada del 1970, que hi havia«un excés de democràcia». Com a mínim crida l'atenció que un membre d'aquest grup es disposi a fer-se càrrec de Grècia ara que als grecs els acaben de prendre un referèndum de les mans.

Ahir, Papademos es va desplaçar fins a Grècia des dels Estats Units, on imparteix classes a la Universitat de Harvard, per conèixer les condicions de govern que li ofereixen PASOK i ND.«Em temo que el nou govern tindrà problemes molt aviat. El nou primer ministre no farà la impressió d'estar al capdavant de l'Executiu, tothom mirarà cap als líders dels dos partits principals, que dirigiran les coses entre bastidors», va opinar l'exministre de Finances Stefanos Manos en declaracions a Reuters.

Eleccions el 19 de febrer

Segons l'esquema previst, a Papademos l'escortarien en la nova funció el fins ara ministre socialista de Finances, Evangelos Venizelos, i el vicepresident de ND i excomissari europeu Stavros Dimas. Malgrat que, d'acord amb el diariKathimerini, el líder dels conservadors, Antonis Samaras, no és partidari d'incloure alts membres del seu partit en el govern de transició perquè no es cremin de cara a les eleccions anticipades, que tindran lloc el 19 de febrer vinent.

Notícies relacionades

¿Qui serà el pròxim?

París apuja impostos per retenir la nota de solvència

Ara bé, en aquests comicis la cosa pinta malament per als partits majoritaris. Els sondejos de les últimes setmanes asseguren que el PASOK s'enfonsaria al passar del 43% dels vots aconseguits el 2009 fins al 15%. Però els conservadors no es beneficiarien d'aquest retrocés, ja que la intenció de vot per a ND només arriba al 22 %, mentre que en les passades eleccions van aconseguir el 33%. Les formacions que avançarien són les més petites, fins al punt que cinc partits més

-tres d'esquerrans, un d'ultradretà i un d'ecologista- podrien entrar al parlament. Això sí, el principal grup polític continuen sent els indecisos i els favorables a l'abstenció, que sumen més del 25%.