Anàlisi

¿Una altra moneda, l'euret?

¿Diferents Europes? La possibilitat que el procés d'unió a Europa no es faci a una sola velocitat -encara que sigui en un tren de dos vagons, com ara-, sinó a dos ritmes diferents, ha aixecat una gran polèmica. Berlín i París han desmentit que estiguin impulsant aquesta divisió, però les diferències entre els socis de l'euro, en lloc de reduir-se, augmenten, i això alimenta tots els temors.

Angela Merkeli Nicolas Sarkozy,el dia 2 a Cannes.

Angela Merkeli Nicolas Sarkozy,el dia 2 a Cannes. / EFE / CRISTOPHE KARABA

1
Es llegeix en minuts
Gonzalo Bernardos
Gonzalo Bernardos

Vicerector d'economia de la UB

ver +

Un concepte del passat torna a posar-se d'actualitat: una Europa a dues velocitats. En la dècada dels anys 90, implicava dividir la Unió Europea (UE) en dues parts: els països que complien els criteris de convergència i els que no els complien. Els primers, si volien, formarien part de la Unió Econòmica i Monetària (UEM) i adoptarien l'euro com a moneda comuna; els segons es quedarien a la sala d'espera i continuarien amb la seva divisa històrica. El 1999, excepte Grècia, totes les nacions que ho van desitjar van entrar al selecte club.

Ara, segons un globus sonda convertit ahir en notícia, Alemanya i França volen dividir la UEM en dues seccions. L'exquisida estaria formada pels països austers; la vulgar, pels malgastadors. Encara que ningú ho ha dit, suposo que la primera tindria com a moneda l'euro; en canvi, la segona hauria d'encunyar-ne una de nova. Com que tindria un prestigi inferior i seria un succedani de l'anterior, suggereixo que se la denomini euret. La podríem considerar com la pesseta del segle XXI.

Notícies relacionades

Sincerament, no crec que ningú que tingui una mica de sentit comú plantegi seriosament una UEM a dues velocitats, perquè no és el mateix impedir l'entrada a la zona euro a un país que expulsar-ne pràcticament la meitat dels que en són membres actualment. Si així passés, tant si fos per impagament com per pèrdua de valor en el mercat del deute dels països expulsats, els bancs francesos i els alemanys farien fallida. El seu rescat tindria un elevadíssim cost, la desconfiança de les famílies i empreses arribaria a nivells desconeguts, el crèdit pràcticament desapareixeria i la recessió en els dos països seria impressionant. No seria un despropòsit més, sinó l'últim deMerkeliSarkozy.

Actualment, el debat sobre el futur de la zona euro és un altre. El dilema està a decidir si l'actual UEM (amb l'excepció de Grècia i possiblement també de Portugal) es converteix en l'embrió dels Estats Units d'Europa o si la moneda única desapareix. És a dir, més unió o total desunió. Els agradi o no als alemanys i francesos, sense Itàlia ni Espanya, la UEM no té cap futur.