Dèficit del 5,8%

El Govern espanyol ha presentat el quadro macroeconòmic i el límit de despesa per al 2012 i s'acosta a les nostres previsions amb una caiguda del PIB del -1,7% i un dèficit pròxim al 6%. El Govern ha optat per aplicar la teoria de la política econòmica però es desmarca clarament de l'economia política de Brussel·les. Espanya s'acull a una interpretació lliure del Pacte d'Estabilitat inèdita i justifica que manté l'objectiu per al 2013 i que el seu ajust el 2012 se cenyirà a l'objectiu de dèficit estructural. Però al canviar l'escenari macroeconòmic deixarà actuar els estabilitzadors automàtics associats al cicle. Això és el que recomanen els manuals d'economia i el que personalment defenso en aquestes pàgines des de l'estiu passat.

Precedent

El problema és que hem obert un precedent inèdit ja que cap país havia argumentat això abans i ens enfrontem frontalment a la línia oficial que ha defensat Brussel·les durant les últimes setmanes.Rajoyva seguir les recomanacions deVan Rompuyde no treure el tema del retard de l'objectiu oficialment a la cimera i a una pregunta d'un periodista en la roda de premsa posterior va respondre «no ho he fet perquè ningú m'ho ha preguntat ». Ahir, el Consell de Ministres va anunciar el 5,8% argumentant que «és una decisió sobirana espanyola» cosa que evidentment és certa. Però també és cert que Espanya va incorporar el Pacte d'Estabilitat a la seva legislació domèstica i que, com en el futbol, l'única interpretació vàlida és la de l'àrbitre, que en aquest cas és la Comissió Europea.

El desafiament espanyol, com ha titulat elFinancial Times,s'uneix així a la carta dels 12 països, no firmada per França i Alemanya, que demana mesures de creixement i a la defensa pública feta per Itàlia d'emetre eurobons, que contradiu explícitament la posició alemanya sobre el tema. De moment, el mercat ha reaccionat amb desconcert, ampliant lleugerament el nostre diferencial amb Alemanya deu punts bàsics. Però els bons italians tornen a tenir novament rendibilitats per sota dels espanyols, cosa que no passava des de fa molts mesos.

L'habilitat del primer ministreMario Montiper desviar l'atenció ha aconseguit que ja ningú parli d'Itàlia com el cas sistèmic i ens ha tornat a deixar a nosaltres a primera línia de foc després dels tres països intervinguts.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El normal és que la Comissió Europea reaccioni fins i tot amenaçant amb sancions Espanya per incomplir i que el Govern alemany intenti estigmatitzar-nos a la plaça pública perquè sentim la pressió dels mercats i desgastar d'aquesta manera l'estratègia del Govern. El problema és que a Europa fa temps que res és normal i tots viuen en un núvol irreal fixant objectius que a priori se sap que són inabastables.

Mantenir el dèficit en el 8,5% en una profunda recessió seria una fita, arribar al 5,8% és equivalent a l'Odissea d'Ulisses.Rajoyva assegurar aMerkelal mes de desembre que compliria els pactes. Per això veurem quin és el resultat. El Govern ha creuat el Rubicó i, com va dirJuli Cèsar,alea jacta est.