Sudoku pressupostari

Ala universitat expliquem supòsits de política fiscal als alumnes, però la realitat supera la ficció. El Govern s'enfrontava a un sudoku. Ahir vam conèixer les dades de la balança de pagaments del gener, i els inversors internacionals van treure 10.000 milions d'euros de les seves inversions en bons, accions o préstecs interbancaris. No tenim dades més recents, però veient el comportament dels mercats es pot pensar que al febrer i al març la sortida de capitals ha continuat.

Espanya és un país amb un deute net amb l'exterior de gairebé un bilió d'euros, una gran part privat, i necessitem finançar encara un dèficit per compte corrent i els venciments de deute. Aquesta és la principal causa de la restricció del crèdit i el que explica que hàgim tornat a entrar en recessió. Per això és important enviar senyals als inversors que eliminin els seus temors sobre la nostra capacitat de pagament.

Així s'ha d'entendre la política econòmica des del 2009 i així hem d'entendre el pressupost de l'Estat. El problema és que els inversors estan esquizofrènics i un no sap gaire com encertar-la. Si el pressupost no és prou dur et penalitzen, però si et passes i provoques una profunda recessió i conflictivitat social per les retallades, també.

Sembla que ahir no s'ho van prendre malament. La nostra prima de risc va disminuir contra Alemanya, es va mantenir estable amb Itàlia i la nostra borsa va pujar més que l'europea. No obstant, convé esperar perquè els mercats solen reflectir els fonamentals, però no sempre i no cada dia. La clau serà si els aprova Brussel·les. De moment, el comissariOlliRehnha dit que el pressupost mostra el compromís amb la consolidació fiscal, però que coneixerem la valoració la setmana que ve.

El problema és que el Govern es va comprometre amb Brussel·les a presentar un dèficit del 5,3% i a concentrar l'ajust en mesures estructurals amb l'objectiu de poder complir l'any 2013 el 3%. Però l'economia està en recessió en aquests moments i la caiguda d'ingressos i l'augment de despeses per prestació per desocupació obliguen a fer un ajust d'almenys uns 15.000 milions addicionals. A més a més, el deute públic ha augmentat i el pagament d'interessos també ho farà, almenys en 5.000 milions més com el 2011. Per tant, l'ajust havia de ser de 55.000 milions i ens hem quedat a meitat de camí.

A més a més, l'ajust de despesa haurà de fer-se en sis o set mesos, i en els ingressos la pujada de l'IRPF és temporal, per a dos anys, de manera que no és estructural. Respecte a l'amnistia fiscal, que tampoc és estructural, és impossible anticipar amb precisió quant recaptarà; és molt regressiva i crea incentius per defraudar en el futur.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Bèlgica va presentar un pressupost amb un objectiu del 2,9% per al 2012 el novembre de l'any passat. Brussel·les l'hi va tombar al considerar que els ingressos estaven inflats i el va obligar a presentar un ajust addicional. És una aberració econòmica exigir un ajust tan brutal a una economia en recessió. Per desgràcia, fa temps que Europa pren decisions per pur dogmatisme ideològic i no seguint la racionalitat econòmica.

El dimoni està en els detalls i s'haurà d'esperar a la pròxima setmana. El sudoku segueix sense estar resolt.