La desconfiança assetja Espanya

El sanejament extrem imposat a la banca divendres passat, l'abaratiment de l'acomiadament, la congelació dels salaris públics, els pressupostos més austers de la Democràcia, els ajustos en educació i sanitat, la fusió d'ajuntaments o l'amenaça d'intervenir la sobirania de les comunitats autònomes no és suficient. El Govern de Mariano Rajoy ha anat seguint al dictat el guió imposat a països com Grècia, Irlanda i Portugal al ser intervinguts, però això no ha servit per impedir que l'economia espanyola hagi tornat a un pas del precipici.

Amb l'argument d'una possible sortida de Grècia de l'euro, la desconfiança es va acarnissar ahir amb l'economia espanyola, identificada com la següent presa pels mercats financers. El temor que el sanejament de la banca acabi arrossegant els comptes públics, com va passar a Irlanda, es va traduir ahir en un fort càstig dels mercats al deute públic espanyol i a la borsa.

La prima de risc del deute espanyol (la diferència entre el preu del bo espanyol a 10 anys i l'alemany, que serveix de referència) va superar ahir els 490 punts bàsics, el nivell més alt des del novembre passat, quan va arribar a superar els 500 punts. També va empitjorar a Itàlia però va quedar 50 punts per sota de l'espanyola. El bo espanyol a deu anys va cotitzar al voltant del 6,34%, i es va acostar perillosament a la barrera del 7% que per molts analistes marca la frontera a partir de la qual el deute públic deixa de ser sostenible sense ajuda exterior, és a dir, sense intervenció. La borsa va caure el 2,66%, però va arribar a baixar el 3,26%.

Les tensions als mercats financers són enormes. «En molts aspectes, més elevats que els registrats després del col·lapse de Lehman Brothers», va opinar el BBVA en un informe que va enviar a la Comissió del Mercat de Valors dels Estats Units (SEC). I va tornar el temor a una intervenció de l'economia espanyola.

El mateix Govern va donar símptomes d'haver tirat la tovallola. El Govern ja ha fet «tot el que era possible» i ara és necessària la «cooperació» dels socis europeus, va afirmar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, abans de reunir-se amb els seus socis a Brussel·les.

«El problema quan un està tan integrat en una unió econòmica i monetària és que tu fas absolutament tots els esforços que et demanen, fins i tot alguns de tan dolorosos com els que aquest Govern ha fet des del primer dia que va prendre possessió, i qualsevol esdeveniment extern pot esterilitzar els esforços», va explicar el ministre d'Exteriors, José Manuel García Margallo. «Ara ens trobem amb el cas de Grècia, que després de dos rescats gegants i d'una quitació del 70% es troba pràcticament a la frontera del caos», va afegir amb la seva habitual claredat.

CREDIBILITAT AFECTADA / El problema és que Espanya es veu obligada a encarar aquesta nova urpada amb la seva credibilitat perjudicada. La confiança en el Banc d'Espanya, per com ha conduït la reestructuració de la banca, ha caigut tan baix que el Govern ha hagut d'acceptar la imposició de la Comissió Europea (CE) i del Banc Central Europeu (BCE) perquè dos consultors externs avaluïn la fortalesa dels balanços de les entitats i la seva exposició al totxo.

El vicesecretari d'organització del PP, Carlos Floriano, va criticar ahir la «lamentable» i «pèssima gestió» del governador, Miguel Ángel Fernández Ordóñez.

També és evident la desconfiança europea respecte al mateix Govern de Mariano Rajoy. La Comissió Europea no ha volgut incloure en els seus càlculs sobre l'economia espanyola algunes de les mesures anunciades pel Govern central a causa de la falta de precisió i considera que les xifres de la Seguretat Social no s'ajusten a la realitat.

L'economista nord-americà Paul Krugman, premi Nobel d'economia el 2008, va afegir més llenya al foc al publicar al seu bloc a The New York Times que una imminent sortida de Grècia de l'eurozona, possiblement al mes de juny, produiria grans retirades de fons dels bancs espanyols i italians, i que per això hi hauria la possibilitat d'imposar controls a les retirades d'efectius, en al·lusió a un possible corralito. Per Krugman, tot dependrà d'un canvi d'estratègia d'Alemanya que proporcioni a Espanya les garanties per poder rebaixar els interessos del seu deute. «I estem parlant de mesos, no d'anys», afegeix.

Al juliol, Espanya ha de fer front a venciments de deute per 18.625 milions i a l'octubre, per 27.365 milions més.

«Espanya és massa gran per ser rescatada, però també és massa gran per deixar-la als peus dels cavalls» va opinar ahir el famós economista Nouriel Roubini, que va suggerir que el país no pot ser rescatat segons el «model clàssic» aplicat a Grècia, Irlanda o Portugal i que, de fet, «ja està parcialment rescatada» pel BCE.

Notícies relacionades

Qui hi ha darrere de les universitats privades: un negoci en què irrompen els fons, però controla l’Església

Un pol industrial a l’empara de l’Exèrcit

Vegeu el vídeo de la notícia amb el mòbil

o a e-periodico.cat