Sense notícies d'Europa

Un altre Eurogrup decisiu, amb l'única decisió concreta d'anticipar 30.000 milions a Espanya del seu préstec per a les entitats, per descomptat sense firmar el memoràndum i sense saber el detall de les condicions del préstec. Segons l'esborrany que s'ha filtrat, les condicions són molt més dures del que es parlava al principi de la sol·licitud de les ajudes. La condicionalitat sobre la resolució de la crisi bancària és extrema, com era d'esperar, però també s'hi inclou l'incompliment del protocol de dèficit excessiu i les reformes necessàries per complir el pacte de competitivitat. Es comenta, a més, que les negociacions amb el FEEF per a les condicions del préstec també són dures. La clau és si després d'aquestes condicions el Tresor podrà tornar a emetre als mercats o es veurà obligat a demanar un rescat complet ben aviat, com va passar a Irlanda i Portugal.

Avui compareix el president al Congrés. És una sessió habitual després d'una cimera europea, i s'espera que anticipi les grans línies de l'ajust que aprovarà el Consell de Ministres divendres però sense concretar, com és el seu estil. També com va passar a Irlanda i Portugal, la primera reacció és acontentarMerkeli l'Eurogrup. El problema és que ni els socis ni el BCE compren bons, i el més probable és que el nou pla d'ajust aconsegueixi espantar els pocs bonistes que li queden al nostre mercat de deute, la principal preocupació dels quals és la recessió que fa disminuir cada dia una mica més la nostra capacitat de pagament.

L'ajust a Espanya hauria d'anar acompanyat d'estímul en altres països de l'eurozona per compensar la caiguda de la nostra demanda interna amb exportacions. Però l'estímul a Europa no és més que un punt en l'agenda i, per descomptat, sense concretar. El Govern ha de presentar un Pressupost fins al 2014. Tenint en compte la desviació del 2012, l'ajust serà d'uns 60.000 milions, un 6% del PIB pràcticament en dos anys i amb recessió.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La sensació després de l'Eurogrup i la reunió del BCE de dijous passat és desesperant. La situació en el mercat de deute públic espanyol és de màxima tensió, i continuen sense arribar reforços de la nostra autoritat monetària. Ja tenim dades de dèficit del primer trimestre consolidat, i a penes s'ha reduït. No perquè no s'hagi retallat despesa, sinó perquè els ingressos cauen a més velocitat. En aquest escenari, baixar al 6,3% que proposa l'Eurogrup seria un miracle. Si a sobre ens obliguen a tancar entitats no viables i crear un banc dolent, cosa que suposarà diversos punts de dèficits addicionals, ens allunyarem molt de l'objectiu. Això ja va passar a Irlanda i va ser molt mal rebut pels mercats.

Crèditve del llatícredo,i ningú creu els europeus. Per recuperar la credibilitat, el camí més ràpid és la coherència i la paciència. Seguir anunciant plans sobre supòsits irreals és la millor manera d'aprofundir en la fuga de capitals, el principal problema dels països perifèrics. Ahir vaig tenir un somni i al despertar-me era el 2011.