Legalitat i legitimitat

Els programes electorals mai es compleixen al cent per cent. La realitat sempre imposa desviacions. Això, que sempre és així, encara ho és molt més quan s'ha de fer front a una situació d'emergència. Tothom pot entendre que el president del Govern s'hagi desviat del compliment del programa amb el qual es va presentar als ciutadans el passat 20-N.

Ara bé, si la desviació no és puntual sinó que suposa la contraposició frontal entre el que es va prometre que s'anava a fer i el que s'està fent, el Govern no té més remei que reflexionar sobre la legitimitat de la majoria que li van atorgar els ciutadans a les urnes. ¿Pot realment considerarMariano Rajoyque amb la legitimitat que li van proporcionar els ciutadans el 20-N per aplicar el programa amb el qual es va presentar a les eleccions té cobertura per fer tot el contrari?

Aquest és l'interrogant que el Govern del PP i la societat s'han de plantejar. I la resposta s'imposa per si mateixa. El PP té la legalitat per prendre les decisions que li semblin oportunes. I la té per als quatre anys de la legislatura. És indiscutible. Però, ¿té la legitimitat per poder-ho fer? ¿Es pot considerar que manté la confiança ciutadana per fer el contrari del que va prometre que anava a fer?

La tensió entre legalitat i legitimitat és la tensió que presideix tots els moments de canvi. La seva màxima expressió es produeix en moments revolucionaris o de canvi de règim. El poder legal deixa de ser percebut com a legítim. La legitimitat sempre s'acaba imposant.

A Espanya estem vivint un moment en el qual està començant a expressar-se aquesta tensió entre legalitat i legitimitat. El Govern té el poder, però li està començant a faltar l'autoritat. Segueix actuant com si fos el novembre de l'any passat i el dipòsit de confiança que va rebre dels ciutadans estigués intacte. I això no és així. S'ha quedat completament sol a les Corts i s'està quedant sol al carrer.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per si sol, el Govern no pot recuperar la legitimitat que la direcció política del país exigeix. En un moment tan dramàtic com el que vivim és senzillament impossible. Com més triga a entendre-ho, pitjor per a tots. És la mateixa fórmula de govern la que es pot veure posada en qüestió.

Tampoc es pot recuperar la legitimitat en el temps en què s'ha de fer, perquè la realitat empeny amb urgència, mitjançant la convocatòria d'eleccions. El PP ha de seguir governant, però ho ha de fer d'una altra manera. Ha de deixar de banda l'actitud avantatgista d'aprofitar la crisi per imposar el seu programa ideològic: recentralització, desnaturalització de l'Estat social i democràtic de dret, avortament, control governamental dels mitjans de comunicació, model educatiu, etcètera. Ha de buscar l'acord amb les comunitats autònomes, amb els altres partits, amb sindicats i associacions empresarials, i fer visible a la societat que hi ha un programa nacional pactat per sortir de la crisi, que no és de ningú i que, justament perquè no és de ningú, pot ser de tots. En aquest programa s'hauria de contemplar un full de ruta per a reformes institucionals i per a la fixació conjunta d'un calendari electoral.