La taxa financera arrenca amb Espanya i 10 països més

Onze països de l'eurozona es van comprometre ahir a crear amb rapidesa una taxa sobre les transaccions financeres perquè el sector contribueixi a l'esforç col·lectiu de sortida de la crisi i a reparar els danys econòmics i socials causats per tants anys d'especulació desmesurada i descontrolada. Espanya, després de mantenir la incertesa durant un temps, va anunciar ahir que se sumava al projecte durant el Consell de Ministres d'Economia i Finances de la Unió Europea (UE).

Davant l'oposició de la Gran Bretanya, Irlanda, Suècia, Holanda, Polònia, la República Txeca i Xipre, entre altres, al projecte promogut per Alemanya i França de crear una taxa financera al conjunt de la Unió Europea, un grup de països de l'eurozona han optat per actuar com a avantguarda i instaurar aquesta taxa al seu territori, amb el recolzament de la Comissió Europea.

Alemanya, França, Bèlgica, Àus- tria, Eslovènia, Portugal i Grècia ja havien comunicat per escrit a la Comissió Europea la setmana passada la determinació a tirar endavant el projecte de la taxa financera. Però els set no arribaven al nombre mínim de nou estats exigit pel Tractat de la UE per adoptar una legislació per part d'un grup de països d'avantguarda quan la resta no hi vol participar. Espanya, Itàlia, Eslovàquia i Estònia van anunciar durant la reunió ministerial que se sumaven al projecte, de manera que es va arribar a la massa crítica mínima per materialitzar-lo.

NEGOCIACIÓ ESPANYOLA / El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va explicar que havia endarrerit el seu suport a la taxa financera per obtenir avantatges polítics per a Espanya que no va precisar. «Si ho donem tot al principi, després no ens queda res per negociar», va explicar De Guindos després de la reunió ministerial. Davant el suport que necessita Espanya de França en els diferents fronts europeus, el president del Govern, Mariano Rajoy, no podia arribar avui a la cimera hispanofrancesa a París sense haver donat prèviament suport a un projecte que és emblemàtic per al Govern francès.

La taxa financera és denominada popularment «taxa Tobin» en honor al premi Nobel d'economia James Tobin, que va proposar el 1972 una taxa per gravar les transaccions sobre divises per reduir l'especulació i la volatilitat dels mercats de divises i els seus efectes perjudicials sobre l'economia. La taxa s'ha convertit en un símbol polític de la reivindicació popular per fer que els bancs, els fons especulatius i els agents financers paguin per la crisi. Per aquest motiu, la cancellera alemanya, Angela Merkel, i el llavors president francès, Nicolas Sarkozy, van decidir el 2011 impulsar el projecte per mostrar que els ajustos i els sacrificis no s'aplicaven únicament als treballadors.

DOS GRAVÀMENS MÍNIMS / El projecte estableix la creació d'un gravamen mínim del 0,1% sobre totes les transaccions de compra i venda d'accions i bons i d'un altre gravamen mínim del 0,01% sobre les transaccions amb productes financers derivats. La recaptació prevista per a la taxa era de 57.000 milions anuals si s'aplicava al conjunt de la UE. Al limitar-se només a 11 països, serà inferior, encara que la Comissió Europea va ressaltar que entre aquests països hi ha els quatre grans de l'eurozona. Guindos va reclamar que la futura taxa sigui «raonable» per evitar eventuals «efectes negatius» en els fluxos de capital.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per evitar que els bancs intentin eludir la taxa deslocalitzant les seves activitats fora del territori dels 11 països, el gravamen haurà de ser aplicat per qualsevol entitat financera que tingui algun vincle amb aquests països. Si un banc volgués deslocalitzar activitats amb l'objectiu d'eludir la taxa, també hauria de renunciar a fer qualsevol operació en el territori dels 11 països i no hi podria tenir cap client, va destacar l'equip del comissari de Fiscalitat, Algirdas Semeta.

El Consell de Ministres de la UE i el Parlament Europeu hauran d'autoritzar formalment a aquests 11 països l'inici del denominat procés de cooperació reforçada per crear la taxa. Gran Bretanya i Polònia ja han anunciat que no s'hi oposaran, de manera que es preveu que l'autorització s'obtingui al novembre. Posteriorment, la Comissió Europea presentarà un nou projecte legislatiu limitat als 11 països, però obert a l'adhesió futura d'altres, que serà discutit pels 11 països concernits i que requerirà la seva aprovació unànime. La Comissió Europea confia que la nova taxa pugui estar en vigor el gener del 2014.