Espanya i Xipre: lluny, però...

La sobtada irrupció sobre les finances de Xipre, bloquejant els caixers dels seus bancs i fixant les quotes del que es treia a cadascú, amb una proporció creixent segons la quantia dels seus dipòsits, va descoratjar el país, però també mig Europa (incloent-hi Espanya), que va pensar que li podria passar una cosa similar.

Quan es va acabar el soroll i es va saber la taxa que tocava a cadascú -i que augmentava amb la quantia de cada compte bancari- molts ho van veure amb uns altres ulls, menys irritats, perquè van pensar que d'una sola vegada es reduïa dràsticament el volum del deute del país i, en conseqüència, el tipus d'interès aplicat a la resta seria més baix.

El segon pas tenia un regust agredolç. Per una part, els comptes més elevats eren d'estrangers, cosa que alleujava l'esforç del país però, per una altra part podria fer que la part restant se n'anés per sempre, de manera que es reduiria la capacitat de creixement del país.

Després es veu que els comptes dels estalviadors de quantitats més petites haurien d'estar a cobert d'aquestes i altres vicissituds, perquè els dipòsits menors de 100.000 euros estan protegits, encara que només en cas de fallida i, si bé, en aquest cas, els ministres de de Finances de la zona de l'euro van acordar que els petits estalviadors en quedaven exempts, encara que s'havia de mantenir la recaptació prevista, xifrada en 5.800 milions d'euros.

Aquestes contingències haurien d'estar previstes amb la finalitat d'evitar als ciutadans sobresalts i angoixes sobre els seus estalvis. Això ho va fer la Generalitat de Catalunya, per a la tributació dels dipòsits en les entitats de crèdit (que no és una quitació). Es va regular per Decret-Llei 5/2012 de 18 de desembre, i va ser imprès al BOE n. 49 del 26 de febrer de 2013. Això no té a veure amb els límits imposats a la retribució dels dipòsits per part del Banc d'Espanya, però, encara que no gaire, també afecta la banca que, en bona lògica, mirarà de traspassar aquest cost als seus clients.

Aquestes mesures i altres són un fre a la recuperació perquè, poc o molt, redueixen el crèdit i n'augmenten el cost. En paral·lel, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE), malgrat l'intent del govern per reduir els seus costos, continua acumulant subvencions, ajudes, finançaments, etc. i permet la continuïtat d'activitats discutibles.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per a Xipre s'obre un període d'austeritat en què l'accés al crèdit serà més difícil que fins ara i més car. Per a Espanya es manté, una mica més, la pèrdua de llocs de treball, l'ajust de despeses de les famílies, l'augment de l'economia irregular i de la pressió tributària.

Si s'ha de ser coherent, la prioritat passa per facilitar la tasca d'aquells que creen llocs de treball i riquesa mentre compleixen amb les seves obligacions fiscals. La resta s'ha de deixar per al moment en què hi hagi feina, producció, demanda … i alguna cosa més que permeti la resta.