Si no és ignorància, deu ser cinisme

La nostra soferta ciutadania s'ha acostumat a mirar més enllà de les fronteres de l'Estat espanyol per trobar alguna mostra de sinceritat respecte a les verdaderes intencions del nostre Govern pel que fa a qüestions com l'ordenació del marc laboral. En les paraules del ministre Montoro que confonen grotescament el que és un descens generalitzat dels salaris amb una cínica i hipòcrita «moderació de les pujades» no és sinceritat, precisament, el que percebem. No per descomptat en les mateixes dosis que va mostrar el president Mariano Rajoy davant d'un auditori d'empresaris japonesos quan va optar per presumir de reforma laboral animant-los a incrementar les seves inversions a Espanya amb l'argument que «els costos laborals unitaris a Espanya es comporten molt millor que en altres països de la Unió Europea».

Desconeixem si el president Rajoy va considerar o no oportú il·lustrar la seva afirmació sobre el bon comportament dels salaris amb alguns exemples, però naturalment hauria pogut fer-ho. Pensin en Panrico i les seves nòmines per pagar i la proposta de reducció salarial de fins a un 45% o en el sector del transport sanitari, on en tres anys s'acumula una caiguda salarial del 18%, inclosa una rebaixa del 9% imposada per la patronal sectorial el mes de juliol passat.

La disminució salarial que afecta milions de treballadors i treballadores a l'Estat espanyol que Montoro nega i de la qual Rajoy es vanagloria és l'amarg fruit de la ­reforma laboral impulsada per l'Executiu popular. Aquest era el seu objectiu, facilitar la rebaixa salarial i no aturar, si no aplanar el camí de la destrucció d'ocupació, deixant que la massa de persones sense feina actuessin com un poderós vector de pressió sobre el factor salari.

Al servei d'aquesta doble missió, la reforma laboral va disposar de tots els instruments que poguessin necessitar les empreses per complir el seu objectiu. Ha facilitat, per exemple, la modificació de conSDHpdicions laborals consolidades tant salarials com d'ordenació del treball. Ha desplaçat l'eix de la negociació col·lectiva des de l'àmbit sectorial al de les empreses, perseguint reduir la capacitat de les plantilles per actuar com a verdader contrapoder en els processos de negociació.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

I no oblidem la possibilitat d'in­aplicar condicions recollides en convenis en matèria salarial, entre altres, adduint la concurrència de perspectives econòmiques negatives o la disminució d'ingressos, encara que aquestes circumstàncies no tinguin cap relació amb la càrrega salarial de l'empresa.

La reforma laboral sempre va apuntar als nostres salaris amb l'objectiu de disminuir-los. Aquesta és la veritat que el ministre Montoro amaga rere un mur de cinisme i desvergonyiment i que nosaltres, els treballadors i treballadores, hem d'intentar desactivar on ens sigui possible fer-ho, ja sigui als jutjats, en el marc de negociació col·lectiva o al carrer. Ens hi juguem el futur en això.