La nova i soterrada reconversió industrial

Les dificultats econòmiques que estem patint dia a dia en aquesta llarga i dolorosa recessió ens amaguen una crua i amarga realitat: estem vivint una nova reconversió industrial d'una magnitud que no s'havia conegut mai abans.

Potser és menys perceptible que les reconversions industrials que hi va haver anteriorment. La nova reconversió no implica el tancament de grans complexos industrials com van ser, al seu dia, els alts forns. Però està afectant més empreses i més treballadors que en anteriors reestructuracions.

Com en tota crisi de balança de pagaments, l'estabilització s'està aconseguint per mitjà d'una reducció molt important en el consum interior i en la producció per al mercat domèstic de béns i serveis. Així mateix, està augmentant significativament la producció per als mercats internacionals. Aquest reajustament té conseqüències molt importants en l'especialització industrial del país.

Així, de manera simultània veiem com empreses industrials que han produït molt durant els anys de la bombolla immobiliària per al mercat interior, pateixen per la caiguda de vendes, o fins i tot han d'acabar tancant. Totes les indústries de consum i de béns d'equip que proveïen el mercat interior de la construcció estan patint severs processos de reducció de capacitat i de llocs de treball.

Així mateix, aquest últim quinquenni estem veient com les indústries d'exportació, ja siguin les noves com les ja posicionades fa anys en els mercats internacionals, estan aprofitant la seva capacitat instal·lada per exportar, amb alts i baixos a causa de la volatilitat dels mercats externs.

Aquesta reconversió industrial és una realitat que s'ha anat obrint pas de manera primer imperceptible per a l'opinió pública, i després enterrada. En moltes ocasions, la substitució de la demanda interna per demanda internacional requereix intensos processos de reorganització i d'ajust de costos de tot tipus: operatius, logístics, laborals, administratius, directius, etcètera.

I en un primer moment, l'estratègia d'internacionalització no permetrà contractar més treballadors ja que hi ha molta capacitat productiva i laboral no utilitzada per la caiguda del consum intern.

Aquesta tasca de reconversió només es pot portar a terme si la direcció de les empreses comparteix el nou projecte empresarial amb els treballadors i els seus representants. Això ho han fet amb èxit al llarg de les últimes dues dècades les direccions, els sindicats i els treballadors de les empreses que estan sotmeses a la competència internacional com les de l'automoció.

Notícies relacionades

Catalunya ha recaptat en 12 anys més de 641 milions amb la taxa turística, que ara es duplicarà

Ja pots viatjar des de Barcelona fins a la casa del Pare Noel

Les empreses que encara han de fer aquest gir i passar de proveir el mercat domèstic a competir en el mercat internacional, com les d'equipaments ferroviaris com Alstom, necessiten fer una reconversió de la seva cultura empresarial, organitzativa i laboral.

La direcció empresarial i els treballadors han de compartir tant els esforços com els fruits del nou projecte exportador. Només aquelles empreses i organitzacions que, malgrat els lògics desacords i desavinences puntuals, siguin capaços de reorientar els seus esforços i de generar un nou projecte compartit per oferir alguna cosa al món aconseguiran fer-se un lloc en l'escena internacional.