Àngels i dimonis

Fer marxa enrere a les paraules depara no poques vegades resultats interessants. Agafem, per exemple, el vocable àngel. De seguida ens vindrà al cap un home alat envoltat de llum. Però en el seu origen grec el que volia dir era «missatger». Passem al seu antònim: dimoni. De seguida sentirem flaire de sofre i veurem unes banyes vermelles sobresortint d'un núvol vermell. Originalment, no obstant, els hel·lens usaven el terme per descriure un «esperit» o el «poder diví», sense connotacions negatives.

Ben pensat, els grans inversors són els àngels i dimonis dels mercats, però en el seu sentit original. Com els primers, són els missatgers del que ens depararà l'economia. No en va s'acostuma a dir que la borsa anticipa entre un any i dos l'evolució del PIB. Per això mateix no els va sorprendre gens ni mica que el Banc d'Espanya confirmés ahir la sortida de la recessió: ja la donaven per descomptada i és una de les raons de l'eufòria compradora de les últimes setmanes.

Notícies relacionades

La dura pugna per presidir Cepyme

La fàbrica d’Ebro a BCN produirà els Omoda i els Jaecoo al novembre

Però també funcionen com a esperits: éssers invisibles amb la seva pròpia lògica, sovint incomprensible per als profans. ¿Si tot pinta cap a millor, per què va patir ahir la borsa la principal caiguda des de l'agost? Doncs perquè tocava la coneguda recollida de beneficis: primer val més engreixar una mica la butxaca i després ja ho veurem.

L'Ibex 35, així, es va desplomar l'1,84%, als 9.828,3 punts, arrossegat per la banca i malgrat  la millora de la prima de risc fins als 237 punts bàsics. Però no cal posar-se nerviós: l'angelical perspectiva de millora a mitjà termini continua sent-hi.