Catalunya-La Pedrera culminarà el seu primer exercici amb poc dèficit

Amb menys d'un any d'activitat com a fundació especial, Catalunya-La Pedrera (C-LP), continuadora de l'Obra Social de Catalunya Caixa (Catalunya Banc en la seva versió financera), preveu tancar l'exercici del 2013 amb un dèficit de 300.000 euros, que seran compensats recorrent al fons de reserva de l'entitat, dotat amb 21 milions. Aquesta quantitat procedeix de l'última transferència de Catalunya Banc abans de desacoblar el banc i l'obra social.

El nou patronat, la gestació del qual la va tutelar directament la Conselleria d'Economia i Coneixement, va iniciar la seva activitat a la primavera. La primera previsió per al 2013, segons explica el president de C-LP, Germán Ramón-Cortés, era de tancar amb números vermells d'entre dos i tres milions. Al final seran 300.000 euros, fruit de la nova política d'ajustos «sense deixar cap activitat assistencial», precisa Ramón-Cortés. «Volíem començar a construir la fundació a partir només dels recursos propis. És la millor manera de conèixer la viabilitat de Catalunya-La Pedrera. Hem vist que és possible i per al 2014 repetirem estratègia», afegeix el president de C-LP.

COMPTES AJUSTATS / Els números, pendents de l'aprovació del patronat, apunten a uns ingressos de 26,5 milions d'euros. L'aportació principal (15,5 milions) procedeix de l'activitat de la Pedrera, màxima icona de la fundació. I 1,7 milions més els aporta l'activitat que genera Món Sant Benet -que podria equilibrar el seu balanç particular a finals del 2014- i els espais de la fundació al delta de l'Ebre i al Pirineu.

A més dels ingressos per altres activitats, aquest any ha entrat al compte de resultats la venda de l'hotel Imperial Tàrraco. Aquesta aportació extraordinària explica, segons la directora general de C-LP, Marta Lacambra -que hi va iniciar la gestió en temps de Catalunya Caixa-, que el pressupost per a l'any que ve sigui de 25 milions, inferior al del 2013 al no tenir ingressos extres. Amb aquestes previsions, l'autosuficiència de la fundació arriba al 98,9%.

«No som un fundació clàssica, que recull diners dels seus mecenes i després els aplica als seus objectius. Nosaltres comencem generant els nostres propis recursos amb la gestió del patrimoni i després executem els programes socials», explica, per diferenciar-se, Ramón- Cortés.

Catalunya-La Pedrera ha reduït la seva aportació a activitats que s'escapen del seu objectiu bàsic assistencial i ha fixat com a objectius la rendibilitat del seu patrimoni. Les entrades de la Pedrera i les de Món Natura (Ebre i Pirineu) generen ingressos positius. Les activitats assistencials -socials i sanitàries-, per la seva pròpia índole, no tenen com a objectiu principal el benefici econòmic. «El més complicat, reconeix Ramón-Cortés, és posar en positiu la gestió del territori. És la nostra obligació fer país, evitar desastres, amb la custòdia del 8% del territori català [150.000 hectàrees], més les 8.500 hectàrees de la nostra propietat, però obtenir rèdits serà a llarg termini. Encara que tenim un bon indici: en algunes zones naturals hem demanat aportacions voluntàries dels visitants i la resposta ha sigut t molt superior a la prevista».

Notícies relacionades

José Elías: «Si no vens, la resta no té sentit»

El Cercle d’Economia aposta per un sistema de finançament federal

NOUS MECENES / Una altra qüestió és la incorporació de nous mecenes al patronat, cosa prevista als estatuts. Ramón-Cortes i la junta de notables que integren la fundació no preveuen que sigui immediat. «Preferim comprovar que en tenim prou amb els nostres propis recursos. Acceptar ara incorporacions de mecenes, per tenir més ingressos, impediria aquest objectiu», diu Ramón-Cortés. Una altra cosa és acceptar patrocinis per a algunes activitats de la fundació. Per exemple, les Nits de jazz de la Pedrera a l'estiu.

REGLAMENT / Per altra banda, el reglament pel qual s'han de regir les fundacions especials continuadores de l'obra social de les antigues caixes continua sense saber-se quin serà. Ha de regular l'activitat de les fundacions que han assumit l'obra social de les caixes, o grups de caixes catalanes, que han desaparegut durant el procés d'integració financera del sector. Afecta, a més de Catalunya-La Pedrera, les fundacions d'Unnim/BBVA (antigues caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu), Pinnae (Penedès) i Iluro (Laietana). El text regulador l'han de redactar les conselleries d'Economia i de Justícia. «S'ha d'esperar a veure com evolucionen els primers mesos», va justificar divendres una portaveu de la Conselleria d'Economia.