La construcció del canal de Nicaragua s'endarrereix a finals d'any o inicis del 2015

La crisi de Panamà potencia l'interès de la infraestructura alternativa entre l'Atlàntic i el Pacífic, considerada una gran amenaça mediambiental

El president de Nicaragua, Daniel Ortega (centre), durant les celebracions del 33è aniversari de la revolució sandinista, a la plaça de Juan Pablo II de Managua.

El president de Nicaragua, Daniel Ortega (centre), durant les celebracions del 33è aniversari de la revolució sandinista, a la plaça de Juan Pablo II de Managua. / REUTERS | OSWALDO RIVAS

2
Es llegeix en minuts

Nicaragua iniciarà la construcció d'un canal interoceànic que permeti el pas de grans vaixells entre el Carib i el Pacífic a finals d'aquest any o a començaments del 2015 i no el maig vinent com estava previst. Tot i que la crisi que ha sorgit en la construcció del canal de Panamà fa de la infraestructura nicaragüenca un projecte comercialment encara més atractiu, la importància de les inversions requerides fa que les parts implicades en l'obra calibrin tots els factors que poden influir en l'èxit o el fracàs de la iniciativa. 

Iniciativa presidencial

El president de l'Autoritat del Gran Canal Interoceànic de Nicaragua, Manuel Coronel Kautz, va dir a EFE que la construcció d'aquesta obra de grans dimensions començarà una vegada acabin els estudis de factibilitat el tercer trimestre de l'any i es defineixi la ruta de la via. Sobre la ruta, va puntualitzar  Coronel Kautz, s'haurà d'"analitzar una sèrie d'elements" i per ser un tema complex, va dir, la decidirà en última instància el president de Nicaragua, Daniel Ortega.

Conflicte fronterer

El Govern estudia quatre possibles rutes per construir el canal de Nicaragua i totes van per una part del Gran Llac, després de descartar-ne dues que passarien pel riu San Juan (frontera amb Costa Rica), sota sobirania nicaragüenca. En qualsevol cas, l'impacte mediambiental del projecte està assegurat i amenaça de destruir zones d'alt valor ecològic. Una companyia britànica s'encarrega de realitzar els estudis d'impacte ambiental i espera tenir-los a punt en el termini d'un any.

Recursos

El mes passat, la Cort Suprema de Justícia va rebutjar els 32 recursos presentats per organitzacions defensores dels drets humans, partits, ecologistes, empresaris i personalitats de Nicaragua, entre altres, contra la llei de concessió del canal interoceànic. Malgrat tots els problemes, hi ha molts interessos en un projecte de rendibilitat econòmica a llarg termini assegurada.

Empresa xinesa

El canal el construirà la companyia xinesa HKND Group, amb una inversió estimada pel Govern en 40.000 milions de dòlars. El Govern nicaragüenc i la HKND Group van firmar el 14 de juny passat un acord marc per a la construcció del projecte Gran Canal Interoceànic, que contempla la seva concessió i explotació per 50 anys, prorrogables a 50 més.

Indemnitzacions

Segons la llei, el canal nicaragüenc podria estar parcialment construït per al 2019, any en què tindria capacitat per captar 416 milions de tones mètriques, xifra que representaria el 3,9% de la càrrega marítima mundial. La zona de construcció del canal serà declarada d'"utilitat pública" i l'Estat nicaragüenc indemnitzarà els propietaris dels terrenys afectats en un termini no superior a 10 anys, de comú acord entre les parts.

Creixement econòmic

El Govern de Nicaragua havia calculat que, si la construcció del canal s'iniciava el maig del 2014, el creixement econòmic del país ja no seria del 4% al 5%, segons les estimacions actuals, sinó del 10,8% aquest any i s'elevaria al 15% el 2015.

Notícies relacionades

Així mateix, Nicaragua espera que el canal ajudi que el 2018 el PIB sigui de 24.700 milions de dòlars, superior als 14.900 milions projectats sense canal, és a dir, més del doble del PIB actual.

El projecte del canal interoceànic de Nicaragua pretén ser una alternativa al de Panamà, al permetre el pas de vaixells més grans que la via panamenya. El Gran Canal Interoceànic de Nicaragua inclouria una via aquàtica més ampla que el Canal de Panamà ampliat i un sector ferroviari, oleoductes, dos ports d'aigües profundes, zones franques i dos aeroports, tant al litoral Carib com al Pacífic.