Castells va planejar crear un 'banc dolent' per a les caixes catalanes

Antoni Castells, exconseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya del 2003 al 2011, període en què es va gestar la bombolla financera i la crisi posterior, va voler crear a Cata-

lunya un banc dolent per apartar els actius danyats de les caixes d'estalvis. «Vam intentar convèncer Madrid que posés en marxa aquest instrument. I nosaltres vam intentar fer-ho a escala catalana, però no va ser possible, perquè no teníem prou recursos financers, i perquè no hi va haver una resposta positiva» al Banc d'Espanya ni al Ministeri d'Economia.

Castells va voler posar de manifest ahir en la seva intervenció a la comissió del Parlament de Catalunya que investiga les possibles responsabilitats derivades de l'actuació i gestió de les entitats financeres, que va ser des de Catalunya i, en concret, des de la Generalitat, des d'on primer es va subratllar que la crisi financera no tan sols generava un problema de liquiditat. «El problema era de solvència», ha explicat l'exconseller.

La proposta a Madrid es va fer el 2009, i no només la va plantejar Castells. De fet, en la mateixa comissió parlamentària, l'expresident de Caixa Catalunya Narcís Serra va donar a conèixer que havia fet una proposta similar al Banc d'Espanya, que tampoc va ser escoltada. Castells va posar de manifest aquesta circumstància per significar que des del Govern central es va actuar tard per frenar la crisi financera generada per la bombolla immobiliària. «Quan es va actuar, segur que es pensava que es feia el millor. Es va actuar tard i amb lentitud». Va recordar que després es va posar en marxa el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària ( FROB), «però no amb la potència de foc que feia falta. Calia haver fet el que es va fer als EUA, que es va passar de llarg», va explicar. Castells va insistir que no es va poder fer més perquè les competències del Govern català sobre caixes es limitava als òrgans de govern i l'obra social.

PEGUES COMUNITÀRIES / L'exconseller va criticar també la tebior amb què va actuar la Unió Europea en un primer moment. Va dir que la Comissària de Competències de la UE va posar pegues que les entitats espanyoles es capitalitzessin en la proporció que feia falta. «El Banc d'Espanya era partidari de capitalitzar, però Brussel·les va sortir amb l'1,5% dels actius ponderats per risc. Brussel·les va parar el procés. Al final va dir sí, però només a la meitat».

Notícies relacionades

El grup Confiteria reobre la Font del Gat al cor de Montjuïc

Galán afirma davant l’AIE que "l’electrificació significa seguretat"

Al començament de la seva intervenció parlamentària, va diferenciar entre dues èpoques en el seu mandat: la primera entre el 2003 i el 2008, abans que es desfermés la crisi i la segona entre el 2008 i el 2011. En aquell segon període, els objectius van ser sanejar i recapitalitzarles caixes catalanes. Però, sobretot, evitar que quan la crisi hagués passat, Catalunya no hagués perdut pes financer. «La història ens diu que cada cop que hem tingut un cop financer, hem perdut pes a Espanya: un llençol a cada bugada», va comentar. Tot i que després de la crisi només queden a Catalunya dues caixes d'estalvis de les deu que hi havia, la comunitat no ha perdut pes financer a Espanya. Va destacar: «Ara tenim dues entitats entre les cinc primeres», va dir en referència a Caixabank i el Banc Sabadell.

POLITITZACIÓ / Tant l'exconseller com els responsables de la seva política financera a la Conselleria, que van comparèixer al matí a la comissió, van reconèixer que la realitat de les caixes catalanes era diferent de la de la resta de comunitats autònomes i la politització era menor. De fet es va modificar la llei per millorar la governança de les entitats, sobretot, pel que fa als directius. «La norma era tímida. Ho dic jo que la vaig escriure, però era una figura [la del director general de les caixes] que s'havia de limitar. Podíem haver anat amb més velocitat, però amb menys consens». Miquel Salazar, exdirector general de Política Financera, va reconèixer que la llei de caixes del 2006 que va aprovar el Parlament es va tirar endavant amb l'objectiu de limitar el poder dels directors generals de les caixes i d'equilibrar els poders.