El president de la Comunitat de Madrid compara l'ideari de la Marxa per la Dignitat amb un partit neonazi grec

Les marxes per la dignitat intranquil·litzen el PP. L'ampli desplegament policial anunciat per contrarestar-les i les sorprenents declaracions del president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, són una mostra de la situació. González ha assimilat aquest dijous el contingut del manifest de la Marxa per la Dignitat que arriba a la capital aquest dissabte amb l'ideari del partit neonazi grec Alba Daurada.

Després d'anar desgranat d'un en un els punts del manifest que han elaborat els organitzadors de les marxes, González ha afirmat que "aquestes coses que estan en aquest document són les mateixes que estan al programa polític d'Alba Daurada, un grup neonazi que ha estat condemnat". "¿Sap on és el problema? Que el refranyer l'encerta. Els extrems es toquen", ha reblat.

Crida

Davant d'això, el portaveu d'IU a l'Assemblea, Gregorio Gordo, ha fet una crida a omplir de dignitat i rebel·lia els carrers de Madrid "en una mobilització contra el pagament del deute, per l'ocupació digna, la renda bàsica, els drets socials, contra retallades i la repressió". A la seva intervenció a l'Assemblea, dos dies abans de la celebració d'aquestes marxes, Gordo ha retret a González que les polítiques que ha executat el PP durant anys són "la raó del conflicte permanent i situen Espanya amb la bretxa més gran dels països desenvolupats". "Les nostres polítiques estan ajudant a mantenir els extraordinaris serveis públics bàsics i la recuperació econòmica i de l'ocupació", ha assegurat el president autonòmic.

Drama humà

Malgrat les paraules de González, Gordo ha apuntat que la modificació de la Constitució és "la mare de totes les retallades d'Espanya", a l'afirmar que "la crisi-estafa està constituint un autèntic drama humà". "El seu sistema necessita la repressió per poder mantenir-se però tingui clar que serà àmpliament superat per la lluita al carrer, a les urnes i a les institucions", ha assegurat Gordo.

Acusacions

González, que ha afirmat estar a les "antípodes" de Gordo, ha sostingut que aquest manifest en què es recolzen les marxes "sota aparença de reivindicar treball, sanitat i drets, és una crida a la revolució, a la subversió de l'ordre constitucional, a l'incompliment manifest de la llei, dels compromisos internacionals, de l'estat de dret, a ocupar el carrer...". "És una actuació al més pur estil comunista revolucionari que a vostè li agrada i que nosaltres no compartim", ha assegurat. "Em sembla molt irresponsable i perillós que vostès que tenen raó de ser i existir en la legalitat constitucional recolzin la subversió", ha criticat González.

Desplegament policial

Un total de 33 grups d'Unitats d'Intervenció Policial (UIP), que sumen 1.650 agents antiavalots, vigilaran dissabte la seguretat de les 35 manifestacions convocades al voltant de les Marxes de la Dignitat, segons han informat a Europa Press fonts policials.

D'aquest manera, el dispositiu policial supera els 1.300 agents que van treballar en la conflictiva concentració del 25-S (25 de setembre de 2012), els 1.400 de la convocatòria de 'Encercla el Congrés' de l'abril de l'any passat o els 1.500 de la manifestació contra les retallades del 23-F de 2013.

Temor a destrosses

Notícies relacionades

Prada compra el seu gran rival Versace per 1.240 milions

El Sabadell va demanar un cara a cara amb el BBVA sobre l’opa davant Competència

Amb aquest fort desplegament, la Delegació del Govern i el Ministeri de l'Interior volen frenar possibles incidents o destrosses al mobiliari públic protagonitzats per grupuscles de radicals d'extrema esquerra. La Policia pretén evitar que, com ha passat en ocasions anteriors, una vegada acabades les manifestacions pacífiques de la tarda, l'arribada de la nit sigui aprofitada per alguns violents per provocar els agents, llançar objectes o envair alguns carrers aturant el trànsit viari.

Així va passar després de la protesta contra la 'llei Mordassa' el 14 de desembre passat, que va acabar amb set detinguts i 23 ferits després dels enfrontaments entre policies i manifestants. I també un mes després, en una protesta en suport als veïns del barri burgalès de Gamonal, que va acabar amb l'arrest d'11 persones, un d'ells bomber de l'Ajuntament de Madrid, relacionats suposadament amb els disturbis.