¿'Open data' a les empreses?

Aprofitant la celebració del 8 de març, la Comissió Europea aprovava recentment una recomanació per combatre la discriminació retributiva entre homes i dones, que obliga a adoptar mesures per millorar la transparència en matèria d'informació salarial a les firmes.

Hauria estat més oportú no fer coincidir la mesura amb el Dia Internacional de la Dona. Sembla que només s'actuï a favor de la igualtat una vegada a l'any i moguts simplement per la pressió d'una data del calendari, més que no pas per l'existència de situacions absolutament indecents que comprometen els principis i valors democràtics durant els 365 dies de l'any.

I hauria estat més oportú no vincular la mesura exclusivament a la desigualtat de gènere. La col·lectivització dels problemes els allunya de la idea que es tracta de problemes comuns, i així es fracciona la condemna i la intensitat de l'oposició. Especialment en matèria de gènere, alimenta resistències viscerals entre aquells que se senten maltractats i veuen en la protecció de les dones un tracte privilegiat del tot injustificat.

El problema de les desigualtats salarials és un problema comú. El seu origen se situa en la falta de criteris objectius sobre els quals decidim el valor de les coses i que se serveix sense cap pudor de la falta de transparència i de la incompetència comunicativa i relacional dels directius de les empreses. És més fàcil i còmode amagar que explicar.

Això és el que hauria de justificar les diferències salarials entre els comandaments directius i la resta del personal: la gestió real de la complexitat i la responsabilitat que la segueix. Això també explica que molts es precipitessin, al seu dia, i volguessin utilitzar el dret a la intimitat com a escut per negar l'accés a les dades salarials a les empreses. Una pretensió que, encara que amb matisos, va ser negada contundentment pel Tribunal Constitucional: el salari no és una dada íntima, i per això se situa al centre de l'interès, coneixement i control col·lectius.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Saber què cobren totes les persones d'una empresa és un exercici de salut i d'higiene. Si no, n'hi ha prou de preguntar-nos per què no estaríem disposats a aquest exercici de transparència. Quan era petita algú em va parlar de l'origen de la mentida i la va definir com la manifestació de la por al càstig. I és que la majoria d'organitzacions encara no estan preparades culturalment per assumir la veritat.

Mentrestant, ocultes sota totes aquestes insuficiències i possiblement d'altres, se situen les bretxes salarials, en el cas de les dones xifrades com a mitjana en el 16,4%. En el cas d'altres col·lectius, qui sap. El salari no és una mera condició de treball, sinó una autèntica condició de vida. Siguem conscients, llavors, del que posem en joc negant la transparència.