Decisió del Gran Germà

Fa uns quants dies coneixíem l'acomiadament d'una treballadora que havia mostrat explícitament la seva actitud racista en el transcurs d'un partit de futbol.

Si el futbol no fos una activitat d'interès general, probablement ningú hauria sabut res d'aquest incident, més enllà dels seus espectadors directes, i els telediaris no ho haurien retransmès en prime time.

Possiblement si el desafortunadíssim gest no hagués coincidit en el temps amb el ja famós cas de Dani Alves i el plàtan, ni amb les campanyes selectives antiracisme que lideren alguns mitjans, tampoc. I si la protagonista dels fets no treballés al club de futbol més mediàtic del món, segurament ni tan sols hauria perdut la feina.

Però el futbol és així. I el Dret, ¿com és?

Perquè, després d'escoltar tertulians i comentaristes, ningú ha plantejat que la treballadora té dret a la seva intimitat. Perquè els fets no van tenir lloc durant la seva jornada laboral ni al seu lloc de treball, sinó en una activitat de cap de setmana desvinculada absolutament de la seva activitat amb l'empresa.

Separem-nos una mica del fet concret. És que als que després del partit de la final four del Reial Madrid contra el Maccabi es van dedicar a tuitejar missatges antisemites ¿també els poden acomiadar els seus respectius ocupadors?

Arribats a aquest punt, ¿admetem que el poder de control i direcció de l'empresa s'estengui a la nostra esfera privada i que pugui comportar una sanció laboral per actes inadequats o lesius contra tercers que, en el seu cas, ja tenen una protecció civil o penal?

No, diran amb contundència alguns. És que aquest és un tema en què es preserva la imatge i la reputació d'un club galàctic i conegut pel seu compromís social.

En aquest cas, ¿fins a quin punt és respectuós amb la intimitat de la persona que una dada que hauria pogut ser accessòria a la notícia (com ho és on treballa la protagonista de la notícia) es difongués a través d'una televisió pública i això desencadenés la reacció de l'empresa? O ¿fins a quin punt és rellevant que el lloc de treball de la dona no fos de representació o de projecció pública del club? O ¿fins a quin punt és coherent que s'invoqui el dret a la imatge en aquest cas i en canvi no es faci respecte dels centenars de morts i milers d'accidents de treball que s'estan produint en la construcció de les instal·lacions d'acollida del Mundial de Futbol del 2022, en una ciutat el nom de la qual apareix en qualsevol imatge pública d'aquest mateix club?

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

I si fóssim realment capaços de separar-nos més, descobriríem multitud de sentències judicials que impedeixen a l'empresari sancionar  treballadors que assetgen les seves companyes de treball fora de l'horari laboral, argumentant que el seu poder de direcció no pot incidir en l'àmbit privat dels seus treballadors. ¿Què dirien respecte d'aquesta qüestió aquells que no han vist cap problema en aquest cas?

El Dret és així: interessos i àmbits de protecció contraposats, però que no haurien de cedir mai el pas a simplismes,  impostures o a pur espectacle mediàtic.