El 'boom' del consum col·laboratiu fa trontollar les lleis europees

La tecnologia està canviant el món: des de la manera com es relacionen i comuniquen els humans fins als models de negocis. D'altra banda, l'intercanvi i la compartició de béns ha existit des de temps immemorials. ¿Què passa quan s'ajunten els dos conceptes? Que nous serveis com Uber, que posa en contacte usuaris i conductors particulars, posen de cap per avall sectors tradicionals com el del taxi. Segons els experts, el boom de l'economia col·laborativa no només posa contra les cordes moltes lleis elaborades fa dècades, sinó que ha vingut per quedar-se: la irrupció de noves propostes serà constant perquè són una resposta real a les demandes dels consumidors. Noves pràctiques per a nous temps que obligaran les autoritats a reaccionar.

En l'actualitat és Uber, però el mateix debat es va tenir amb la irrupció fa pocs anys d'Airbnb (lloguer d'estades de pisos particulars a turistes a través d'una web) Ebay (compravenda d'objectes on pot existir un clar ànim de lucre) i Napster (intercanvi de música). Hi va haver queixes, dubtes de legalitat i oposició. Però amb el pas del temps la situació es va estabilitzar i aquests passen a formar part de l'ecosistema amb versions més o menys adaptades, perquè els consumidors els fa servir. «Fa molts anys que existeix, només s'ha de recordar el coachsurfing. Quan sorgeix un nou model, al principi el sector el sol ignorar perquè pensa que seran quatre gats. Després, quan explota, tendeix a rebutjar-lo i a intentar prohibir-lo. Al final, acostuma a estandarditzar-se», explica Albert Cañigueral, que és fundador de consumocolaborativo.com. «És un tema incipient, però que està anant per bé i hi anirà més», afirma el professor de IESE Julián Villanueva.

MULTITUD D'EXEMPLES / Compartir un trajecte de cotxe (Blablacar), lloguer de vehicles entre persones (Socialcar), estacionament (YesWePark), intercanvi de cases (Knok), experiències turístiques (Trip4Real), tenir cura de mascotes (Bibulu), menjar a casa de gent del país (Socialeaters), nova vida per a llibres vells (Bookmoch), compartir la xarxa wi-fi (FON)... Les propostes són múltiples, de tots els sectors i per a tots els públics. «La gent es pensa que són serveis per a gent amb pocs recursos... I és un gran error, perquè és tot al contrari», adverteix Enrique Dans, professor del IE Business School. «És un fenomen que s'ha potenciat moltíssim gràcies a la tecnologia. Aquesta evoluciona molt ràpid i, com que cada vegada els usuaris estan més connectats, més valor tenen aquests productes en contra dels tradicionals, que moltes vegades s'estan estancats en el temps», diu Franc Carreras, professor d'Esade.

El problema està, segons els experts, en la línia que separa els productes que cobreixen necessitats socials sense enfocament comercial i quan hi ha ànim de lucre. «És llavors quan poden sorgir els problemes», avisa Bernardo Hernández Bataller, encarregat d'elaborar el dictamen del Comitè Econòmic i Social Europeu (òrgan auxiliar de la UE) sobre consum col·laboratiu. «És un fenomen que no es pot negar, que afecta tots els sectors, i en el qual clarament es veu que les lleis van al darrere de l'enginy», explica Hernández Bataller. «Les iniciatives sense ànim de lucre creiem que no s'han de regular. No obstant, en el cas que hi hagi benefici econòmic, hi ha d'haver lleis per protegir els consumidors i que es compleixin els temes fiscals», afegeix.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Però si la tecnologia avança a ritme diabòlic, les lleis es mantenen, en molts casos, en èpoques on internet era un luxe i les apps no s'havien ni inventat. En el cas d'Uber, el Ministeri de Foment ha anunciat que podria multar amb fins a 600 euros els a usuaris de cotxes compartits que operin sense llicència -així ho estableix la llei d'ordenació dels transports terrestres-. No obstant, en el cas d'Airbnb hi ha un buit legal: la llei no parla de la propietat privada com a ús turístic. «Totes les nostres transaccions es fan a través de la banca on line, per la qual cosa estan registrades i no hi ha pagaments en efectiu. A més a més, expliquem als usuaris com han de declarar els seus ingressos», afirmen fonts de la firma.

SOLUCIÓ / Mentre els textos no s'adapten i no es defineixen els límits d'aquestes pràctiques, els experts coincideixen: el pitjor que poden fer els sectors afectats és anar en contra de la tecnologia. «Els afectats han d'estar al cas de quan sorgeixen noves propostes, estudiar en què són diferents. Provar-les, analitzar per què la gent les vol utilitzar i després incorporar les coses bones, també la tecnologia», conclou Dans.