El Govern aprova abaixar 9.000 milions en IRPF i societats

El Consell de Ministres va aprovar ahir una potent rebaixa en els impostos sobre l'IRPF i Societats del voltant de 9.000 milions d'euros, segons fonts oficials. La rebaixa es repartirà entre el 2015 (any d'eleccions autonòmiques, locals i estatals) i el 2016 i beneficiarà, sobretot, les famílies amb fills, ascendents i discapacitats.

En aquesta rebaixa es resumeix, finalment, l'ambiciosa reforma fiscal que havia planejat el Govern i en la qual, al final, no s'abordarà ni la fiscalitat autonòmica, ni la local, ni els impostos mediambientals ni la cotitzacions socials, en contra de l'expectativa que s'havia creat d'una gran reforma global. Tampoc es tocarà l'IVA, excepte per adaptar a les directives comunitàries el tractament dels béns sanitaris amb una pujada que, finalment, no afectarà ulleres, lentilles i tiretes. Les mesures antifrau fiscal es limiten a la futura publicació d'una llista de morosos, repetidament anunciada i ajornada.

«EL MOMENT D'ABAIXAR IMPOSTOS» / La rebaixa fiscal anunciada ahir pivota, sobretot, al voltant d'un potent descompte a l'IRPF, que baixarà una mitjana del 12,5% per a tots els contribuents i que en la seva major part començarà a notar-se en la nòmina del gener del 2015, segons van explicar la vicepresidenta del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro.

«Ha arribat el moment d'abaixar impostos per a tots», va dir Montoro en una roda de premsa en la qual només es van presentar les línies generals de la reforma, a l'espera d'una explicació més exhaustiva dilluns. «Ara començarem a tornar impostos i el més important és que tot això es tradueixi en creació d'ocupació», va afegir Montoro. El president Mariano Rajoy podria avançar més detalls en un acte del PP convocat per avui a la seva seu del carrer de Génova.

A més de l'IRPF, l'impost sobre societats incorpora una baixada del tipus impositiu del 30% al 28% el 2015 i al 25% el 2016 compensada, parcialment, per la desaparició de deduccions.

Aquesta rebaixa de 9.000 milions en dos anys és semblant al que han pujat aquests dos impuestos en els dos últims exercicis, des que Rajoy va accedir a la Moncloa el desembre del 2011 (9.400 milions, segons dades de l'Agència Tributària).

No obstant, aquesta rebaixa no arriba ni a la meitat dels més de 20.000 milions del total de pujades fiscals produïdes pel Govern del PP si es tenen en compte els increments de l'IVA, impostos especials i mediambientals i taxes judicials (sense comptar l'IBI).

Així doncs, segons aquestes xifres, quan se celebrin les eleccions generals, previsiblement el novembre del 2015, Rajoy podrà dir que el 2016 quedarà anul·lada la pujada de l'IRPF que va emprendre quan va arribar a la Moncloa. Però no podrà dir que acaba la legislatura amb menys impostos que quan la va estrenar.

Fins i tot podrà dir Rajoy que el nou IRPF serà el 2016 més baix del que va heretar del Govern socialista de Rodríguez Zapatero el 2011, atenent als càlculs que ahir va proporcionar Hisenda.

ELECTORALISME / Anticipant-se a aquesta anàlisi, la secretària d'Economia del PSOE, Inmaculada Rodríguez Piñero, va criticar ahir el caràcter «electoralista» de la reforma. «Aquest Govern posa els interessos del país al servei dels seus particulars», va criticar UGT. «És una espècie de torniquet per frenar la sagnia» de vots del PP, va subratllar el líder d'IU, Cayo Lara. La patronal CEOE va trobar a faltar una rebaixa de quotes socials.

PROGRESSIVITAT / El tipus mínim de l'IRPF baixarà del 24,75% actual al 20% el 2015 i al 19% el 2016 (davant el 24% del Govern anterior). L'actual tipus màxim general del 52% (56% a Catalunya) baixarà al 47% el 2015 i al 45% el 2016 , igualant el que existia el 2011. Com a conseqüència d'aquesta nova tarifa, dels nous mínims familiars i d'altres elements que ahir no va explicar Montoro, l'IRPF del 2016 serà més baix que el del 2011 per a totes les rendes, tret de per a les de més de 100.000 euros, la tributació de les quals pujarà lleugerament.

«Es tracta d'un nou impost més progressiu en què les rendes superiors seguiran tenint un tipus efectiu superior al del 2011», va resumir el ministre.

VIGILÀNCIA DE BRUSSEL·LES / El ministre es va esforçar ahir a subratllar que la rebaixa aprovada pel Govern «encaixa» al Pla d'Estabilitat presentat a la Comissió Europea i en els objectius de reducció del dèficit públic imposats per Brussel·les.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Precisament ahir el comissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, va expressar el seu disgust per la falta d'informació sobre els plans de reforma fiscal del Govern i va insistir en la necessitat de tornar a apujar l'IVA per evitar una pèrdua de re­captació que impedeixi reduir el dèficit.

Des del punt de vista d'Hisenda, no obstant, la rebaixa fiscal de 9.000 milions impulsarà un creixement addicional del PIB de 0,5 punts i afavorirà la creació d'ocupació de manera que, en realitat, el seu impacte recaptatori net s'ajustarà al voltant de 7.000 milions estimats al Pla d'Estabilitat. El Govern espanyol té el repte de convèncer Brussel·les d'aquests comptes si vol evitar que la Comissió Europea imposi les seves mesures a Espanya.