Afirmacions per posar en quarantena

LSSRqemprenedoria és el camí del progrés. Cert, però també és una escola del fracàs. Una dada a recordar: el gruix de les noves iniciatives vinculades al sector de les noves tecnologies de la informació i la comunicació fracassen. Un recent article a The Guardian situava la taxa de fracàs a Silicon Valley en més del 90%. Empreses que morien uns 20 mesos després d'haver finalitzat la seva darrera ronda de finançament, d'un milió d'euros de mitjana.

El suport públic és fonamental. Però de vegades no és ell qui l'ha de donar. Al nostre país, malgrat l'abundant publicitat en sentit contrari, el suport a la inversió no prové pas de la banca, sinó del capital privat i, tot sovint, públic. Les xifres que ara es mouen per saber qui s'ha enganxat els dits amb Gowex van, segons la font, dels 8,9 milions d'euros de l'Institut de Crèdit Oficial, als 4,8 milions del Ministeri d'Indústria i els 3 milions del Banc Europeu d'Inversions. A part de l'accionista, qui es rascarà la butxaca, com sempre, és el contribuent. Preferiblement aquell que cobri per nòmina.

Falta cultura de l'assoliment. Però també sobra cultura de l'èxit. La por a reconèixer el fracàs esdevé un còctel perillós quan s'ajunta amb el principi psicològic d'aversió al risc. En una societat on, com deia la cançó, tant ets tant vals, aquells que es deixen enlluernar per la cultura dels diners i de l'èxit ràpid es veuen abans empesos a autojustificar la mentida que no pas a afrontar la realitat, sobretot quan aquesta és negativa.

No hi ha res com la societat, que deia Thatcher. Però potser caldrà reinventar-la. El conseller delegat de Gowex admetia que els comptes de la societat, almenys els quatre darrers anys, no reflecteixen la imatge fidel de l'empresa i admetia ser l'autor d'aquesta falsedat. En el mateix temps el valor de l'acció passava de 0,67 euros a enfilar-se per sobre dels 21 euros.

En les cultures orientals la imatge social d'una persona s'entrellaça amb la dels seus ancestres i descendents. L'honor, en definitiva, va unit al cognom. No vulguin saber com es neteja el cognom en aquestes societats perquè en sortirien malparats.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Finalment, internet és un món ple de meravelles. En dono fe. També del seu contrari. La combinació de noves tecnologies, anuncis de guanys excepcionals i promeses d'inicis de noves eres (internet gratuït i per a tothom) ens retrotrau a l'inici de les bombolles financeres, cap al segle XVII. La venda de possibilitats de guany de forma ràpida no només serveix per crear Facebook, Amazon o eBay, sinó també per aixecar apostes fetes sobre un espès fum de mala fe i frau.

De la tan ràpidament oblidada bombolla de les Punt Com fins als Enron i els Arthur Andersen només hi ha un pas. D'altra banda, si, seguint Castells, el principal actiu d'una economia moderna és la informació, amb el temps que corre actualment sabem que la informació no només es crea sinó que es manipula i es distorsiona amb força facilitat.