El venedor de fum financer sense fil

El que més molesta les empreses que el 1999 van crear Wi-Fi, un sistema compatible de transmissió de dades a compartir per totes les marques que oferien serveis similars, és que es digui que el nom que van adoptar equivalgui a wireless fidelity, una cosa així com alta fidelitat sense fil. La seva creació era innovació, no un arranjament.

Dels equívocs n'han sortit grans companyies. També ho devia pensar Jenaro García (Madrid, barri de La Latina -ho destaca sempre-,

1968) quan el 1998 va fundar Iber-X, germen de Wi-Fi. És el que consta en la seva biografia oficial, sotmesa al mateix escrutini que la fantasmagòrica Gotham City, dels Estats Units, va practicar als seus comptes, dipositats davant les autoritats públiques.

Si s'ha de fer cas del que ha explicat fins ara Jenaro García als mitjans, quan tot es tractava de ser conegut i reconegut entre els poders públics i els medis financers poc exigents (premsa, per descomptat, inclosa) va patir un seriós revés quan els seus pares i un germà van morir en accident de cotxe.

Va estudiar (sense llicenciar-se) Dret a la Complutense i va cursar un màster en gestió d'empreses, ensenyances que va aplicar a la importació de cotxes. Després va ampliar estudis als Estats Units (sense concretar) per especialitzar-se en gestió financera. Avui es comprova que per gestió entenia especular amb chicharros (accions molt rendibles d'empreses que se suposen innovadores, sense que s'investigui).

En les múltiples entrevistes concedides amb motiu de la sortida de Gowex a borsa el 2010, García es va espavilar per explicar que va coincidir a les aules amb Felip de Borbó. Per les dates de naixement de tots dos, coincideix. Prou perquè en els múltiples reportatges que es van fer en la premsa madrilenya buscant «la generació del nou Rei», un dels més entrevistats fos Jenaro García. Amb la mateixa desimboltura que aplicava als seus comptes d'empresa -acceptats per tots els reguladors, excepte pels tafaners de Gotham City, l'empresa analista que sap detectar arreu del món les empreses fantasma en benefici d'especuladors molt iniciats-, García es va permetre donar consells als de la generació compartida i que volien ser emprenedors: res de padrins. Però al revés de Wi-Fi, estem davant una martingala financera, res de nou.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Sense remuntar-se a temps remots: el 3 de març passat, en un acte solemne al Guggenheim de Bilbao, Mariano Rajoy va entregar a García un dels premis Startex per la seva empresa emprenedora i de projecció internacional. Més a prop: la setmana passada, l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, va visitar les instal·lacions de Gowex, per ser promotora que la ciutat tingui connexió wi-fi.

Deuen estan agraïts a aquesta xarxa sense fil, des d'ahir, tots els que van guardonar García al llarg dels últims anys. Els mateixos que sospiraran perquè s'imposi a Google el dret a l'oblit... de les seves pífies amb Jenaro García. Els jutges hauran de salvar  aquests enllaços.