Caminar en terreny inestable

Aquesta setmana es filtrava als mitjans que el Tribunal Constitucional ha rebutjat la inconstitucionalitat de la reforma laboral. Amb això es frustren bona part de les estratègies de l'oposició per deixar-la sense efecte o, almenys, desactivar els seus aspectes polèmics. Estem a l'espera de la seva publicació oficial, ja que tres magistrats redacten el seu vot particular, de manera que qualsevol valoració exigeix una enorme prudència. Però no em resisteixo a reflexionar sobre les reaccions a la nota de premsa que va obrir el meló mediàtic i que barreja la resolució jurídica amb la política.

Comencem per les declaracions del nou secretari general del PSOE, que ja ha anunciat que tan aviat arribin al Govern derogaran la reforma. ¿Podem criticar la seva posició quan tota la nostra classe política està afectada pel «síndrome de Penèlope»? Cosir i descosir de forma mecànica i descarada davant la mirada atònita dels que esperen una resposta clara.

Seguim amb alguns titulars de premsa, que no han dubtat a utilitzar expressions tals com que «es valida» o «s'avala» la reforma, uns termes que per al llec en lleis representa tant com dir que «no hi ha cap problema a aplicar la reforma, perquè el Tribunal Constitucional ha dit que no és il·legal». I aquí és on la semàntica ens mostra la seva bipolaritat. Una cosa que pot ser admissible en un entorn mediàtic general, que per definició busca la simplicitat en els missatges i que en el nostre petit país s'alimenta del combat i la contraposició, en el trànsit empresarial subjecte a normes legals no ho és.

I en poso un exemple. En relació amb el conegut contracte indefinit amb un període de prova d'un any, el Tribunal Constitucional sols ha declarat que no vulnera cap precepte de la Constitució. És a dir, que no és contrari al dret al treball o al dret a la igualtat. Però això no significa que, si una empresa subscriu aquest contracte i el rescindeix durant el primer any, no hi hagi risc que l'extinció s'acabi declarant il·legal. ¿Com pot ser?, es preguntaran alguns. Quan un llegeix que el Constitucional avala l'acomiadament gratis el primer any, ¿com es pot explicar que un tribunal menor pugui declarar per a aquest cas que l'acomiadament és improcedent? ¿O el que és pitjor, que declari que l'extinció és nul·la perquè obeeix a un mòbil discriminatori?

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

I la veritat és que és perfectament possible que passi. Perquè el que realment està en debat és si un lloc de treball necessita un any per demostrar la seva complexitat. O si un treballador requereix un any per demostrar la seva vàlua. O si una empresa està obligada, o no, a posar realment a prova els seus candidats i després els seus nous contractats. O si, sense més diligència, es pot valer d'un període anomenat de prova, no per provar, sinó per poder extingir el contracte de treball fàcilment i sense cost.

El frau o l'abús no estan a la Constitució, de manera que les empreses hauran d'anar amb peus de plom malgrat la sentència del Tribunal Constitucional. Sens dubte una mica perillosa, quan les deficiències tècniques de la llei segueixen infestant el camí d'arenes movedisses.