Un professor incòmode

José Barea, el catedràtic i antic director de l'Oficina del Pressupost amb Aznar, va morir ahir als 91 anys

Reconeixements 8 Barea el 1997 durant el discurs com a acadèmic de ciències morals.

Reconeixements 8 Barea el 1997 durant el discurs com a acadèmic de ciències morals. / EFE / RAMÓN CASTRO

2
Es llegeix en minuts
A. S. / BARCELONA

Impartir classes i investigar és «una tasca més gratificant que la política», deia José Barea fa 16 anys (agost del 1998), després d'haver estat destituït pel Govern de José María Aznar (PP) com a director de l'Oficina del Pressupost. Després de marxar, el lloc es va anar diluint fins a transformar-se amb el president socialista José Luis Rodríguez Zapatero en l'Oficina Econòmica de Presidència, al capdavant de la qual va estar el difunt David Taguas.

Malgrat que tant l'Executiu popular com el mateix Barea van insistir que la feina del catedràtic i professor era encarrilar els comptes públics per complir els criteris de Maastricht i després anar-se'n, la veritat és que no va ser mai còmode. Amb permanent aspecte de professor despistat -la seva millor defensa- i directe, José Barea Tejeiro va topar des del primer dia amb l'equip econòmic del Govern d'Aznar, encapçalat per Rodrigo Rato, i va proporcionar amb els seus informes i declaracions no poca munició a l'oposició socialista.

Aznar va crear aquest càrrec, destinat a controlar la despesa pública, en la primera legislatura el 1996 per a Barea, que llavors tenia 73 anys. Al cap de poc, ja va discrepar d'algunes decisions de l'Executiu i va advertir públicament de la necessitat d'ajustos i retallades, davant la mirada atònita del Govern.

No va témer mai alertar de la viabilitat del sistema de pensions o d'altres prestacions públiques. De fet el 2007 defensava endarrerir la jubilació als 70 anys, que llavors era com un pecat. En una visita a Barcelona el 1998, poques setmanes abans de deixar el càrrec, va augurar quatre anys d'ajustos durs, encara que deixant de banda la protecció social.

Home del sector públic que defensava l'aprimament de l'Administració i obsessionat pel finançament dels serveis públics, Barea, nascut a Màlaga el 1923, va rebre el premi Rei Jaume I d'Economia el 1998. Membre de la Reial Acadèmia de Ciències Polítiques i Morals de Madrid i de l'Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres de Barcelona, era catedràtic i professor emèrit de la Universitat Autònoma de Madrid.

Barea va dedicar la seva dilatada carrera professional a l'Administració, la universitat i l'empresa pública. Entre altres càrrecs va exercir de secretari d'Estat de Pressupost i Despesa Pública i secretari d'Estat per a la Seguretat Social.

Va iniciar la seva activitat professional als 18 anys, quan va ingressar com a funcionari al servei de la Hisenda Pública. Va ser president del Banco de Crédito Agrícola després de la victòria socialista l'any 1982 i conseller delegat de l'aerolínia Iberia entre molts altres càrrecs.

Un referent

Notícies relacionades

Especialitzat en l'anàlisi econòmica dels serveis públics, especialment pensions i Seguretat Social, va dedicar més de 70 anys a defensar els valors ètics i morals dintre de l'Administració, a la universitat i a l'empresa pública, on va constituir un referent en les seves línies de recerca.

Des que va deixar l'administració, a la qual sempre va estar lligat d'una manera o altra, dedicava la major part del seu temps a les responsabilitats derivades dels seus càrrecs a la Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques i la Real Acadèmia de Ciències Econòmiques i Financeres.