La revolució de la banca

Emilio Botín (Santander, 1934), fill, nét i besnét de banquers ha mort aquest dimecres als 79 anys mentre treballava al despatx de casa seva, abans d'anar a la seu del banc a Boadilla del Monte.

Des que va néixer a Santander l'1 d'octubre de 1934 va estar predestinat la banca. El seu pare, Emilio Botín-Sanz de Sautuola i López, va ser el seu mestre, a qui va succeir al banc. Sagaç, astut, incansable treballador, Botín ha estat fins avui un dels banquers més influents a tot el món. Avui el Santander és el primer banc europeu i està en els primers llocs del rànquing mundial.

Va estudiar a Bilbao, el bressol de la banca espanyola. Allà, va obtenir la llicenciatura en Dret i Economia per la Universidad de Deusto i allà va conèixer Paloma O'Shea Artiñano, natural de Guetxo (Biscaia), amb qui es casaria el 1958 i amb la qual va tenir sis fills: Ana Patricia, Carolina, Paloma, Carmen, Emilio i Francisco Javier. Botín va entrar per primera vegada com a empleat a la seu del passeig de Pereda de Santander el 1958 i va anar creixent al banc fins que el 19 de novembre de 1986 en va assumir la presidència.

El banc, que avui és el primer d'Europa, era un dels més petits d'Espanya. La seva primera declaració d'intencions va ser anunciar que deixaria de participar en els dinars dels grans, Central, Hispano, Bilbao, Biscaia, Santander i Popular. Ell no volia ser esclau dels lligams i dels pactes dels banquers que es repartien el mercat.

LA BATALLA DELS SUPERCOMPTES

La primera gran revolució que va implementar Botín i que va marcar un abans i un després en la banca espanyola va ser el llançament del Supercompte. Arribava a Espanya el primer compte remunerat. En només un any va captar un 15% del total dels dipòsits i la seva quota de mercat va pujar el 50%. Aquest model li va servir anys més tard per trencar el mercat als països de l'Amèrica Llatina on va desembarcar el banc espanyol en el seu procés d'internacionalització.

Botín també va ser l'artífex de l'adjudicació de Banesto. El 25 d'abril de 1994 es decidia en subhasta a sobre tancat l'adjudicació del paquet de control de l'entitat que havia estat intervingut pel Banc d'Espanya el 28 de desembre de 1993.

FUSIÓ AMB EL CENTRAL HISPANO

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

Amb la presa de control de Banesto, el Santander agafava lideratge del sector a Espanya. Però la guinda va ser l'anunci per sorpresa, el 15 de gener de 1999, de la fusió del Banco Santander amb el Banco Central Hispano. La integració va suposar sumar Santander, Banesto, Central i Hispano Americano. A partir d'aquest moment, el múscul financer del banc li va permetre començar una forta expansió a l'Amèrica Llatina amb la compra de grans bancs a Mèxic (Grupo Serfin) i Brasil (Banespa), a més d'altres entitats a l'Argentina, Xile o Veneçuela.

LA PASSIÓ DE LA FÓRMULA 1

Botín, conservador i innovador alhora, més sensible que molts altres banquers a l'activitat universitària i la cultural, va tenir en els últims anys una nova passió, la Fórmula 1. Amb la seva audàcia de sempre, va saber congeniar amb Fernando Alonso i amb Ferrari. L'amant de les altes revolucions ha sucumbit només al bombament del seu cor.