Ana Botín adapta a la seva mida el Santander que va heretar del seu pare

L'arribada d'un nou executiu a una empresa sol suposar canvis, i en el Santander han trigat poc més de dos mesos a produir-se. Ana Patricia Botín, presidenta del banc més gran de l'eurozona des de la mort del seu pare a mitjans de setembre, ha cessat per sorpresa Javier Marín, conseller delegat que va heretar d'Emilio Botín, cosa que ha provovat un seguit de canvis a la cúpula de l'entitat.

Al banc s'explica la decisió de la directiva en la seva voluntat de fer el seu propi equip i culminar una renovació total. Marín, de només 48 anys (jove per a un executiu bancari), es prejubilarà probablement al gener, quan entrin en vigor els canvis, i passarà a cobrar 800.000 euros a l'any, sense indemnització. Una quantitat elevada però molt llunyana a les compensacions ingressades per altres consellers delegats de la gran banca (els 88 milions d'Alfredo Saénz o els 53 milions de José Ignacio Goirigolzarri) perquè no ha arribat a estar dos anys en el càrrec (els hauria fet a l'abril).

Marín va arribar al càrrec en substitució de Saénz, que va haver de deixar-lo després d'11 anys per una condemna per acusació falsa i de qui Emilio Botín solia repetir que era el millor conseller delegat de la banca. En el seu moment, es va interpretar el seu nomenament en clau successòria, ja que es va dir que era molt pròxim a Ana Patricia Botín.

Per substituir-lo, la presidenta ha designat José Antonio Alvárez (Lleó, 1960), que ocupava el càrrec de director financer del grup des del 2004 i que la presidenta considera més complementari amb ella mateixa. Molt tècnic i discret –més encara que Marín, que ha mantingut un perfil baix de cara al públic durant el seu mandat--, el nou número dos del Santander procedeix de la competència, del grup BBVA, en què va estar entre 1991 i el 2002.

Canvis

El seu càrrec, al seu torn, passarà a ser ocupat per José García Cantera (Bilbao, 1966), home de confiança de Botín ja que va ser conseller delegat de Banesto sota la seva presidència i fins a l'absorció de l'entitat pel Santander. Des d'aleshores era responsable de banca majorista global del grup, ja que passarà a ser desenvolupat pel francès d'origen català Jacques Ripoll, que procedeix del Santander UK, la filial que presidida Ana Patricia Botín fins a la mort del seu pare.

El principal canvi al consell és la incorporació de Bruce Carnegie-Brown com a vicepresident primer del grup amb caràcter independent (no representa l'accionariat ni és executiu) i coordinador dels consellers externs (càrrec de nova creació recomanat per les noves pràctiques de govern corporatiu). També és de confiança de Botín, ja que procedeix del Santander UK, i és a més president no executiu de l'asseguradora Aon i president de moneysupermarket.com. El Santander es converteix, així, en la primera gran empresa espanyola amb un estranger en aquest càrrec.

Notícies relacionades

Chery confia a exportar a Europa des de Zona Franca

Govern i Generalitat celebren el "renaixement" d’Ebro a Barcelona

Al consell també s'incorporen com a independents Sol Daurella (Barcelona, 1966, presidenta executiva de l'embotelladora de Coca-Cola a Espanya i que va deixar el consell del Banc Sabadell la setmana passada amb l'argument que el “moment professional i empresarial” en què es trobava li exigien tot el seu “esforç”) i el mexicà Carlos Fernández (Ciutat de Mèxic, 1966), conseller de la filial mexicana del Santander i antic executiu de la cervesera Modelo, la fabricant de Coronita, entre altres.

Els canvis suposen un nou pas en el rejoveniment de la cúpula del banc iniciat en època d'Emilio Botín. De la primera línia de comandament que dirigeix l'entitat des dels anys 80, només sobreviuen Matías Rodríguez Inciarte, Ricardo Echenique i Juan Rodríguez Inciarte. Els altres canvis en l'alta direcció són els de Juan Guitard (auditoria interna), José Doncel (intervenció general i control de gestió) i José María Nus (política de riscos amb Matías Rodríguez Inciarte).