Bankia va sortir a borsa amb els comptes maquillats, segons els pèrits

Els comptes de Bankia, que ha estat rescatada amb més de 20.000 milions d'euros, van ser maquillats i no van reflectir el valor comptable real de l'entitat financera en la seva estrena a borsa el 20 de juliol del 2011 sota la presidència de Rodrigo Rato. La reformulació dels comptes posterior, realitzada el 2012 pel nou equip encapçalat per José Ignacio Gorigolzarri, tampoc es va fer correctament. Aquestes són les principals conclusions d'un demolidor informe realitzat per dos inspectors del Banc d'Espanya que han fet les seves indagacions de forma independent i per encàrrec del jutge Fernando Andreu en la macrocausa que aquest instrueix a l'Audiència Nacional contra 31 exconsellers de Bankia i el Banco Financiero de Ahorros.

L'informe conclou que existeixen «errors comptables» en els comptes anuals individuals i consolidats del 31 de desembre del 2010, quan les set caixes d'estalvis liderades per Caja Madrid i Bancaixa es van unir al Sistema Integrat de Protecció (SIP) que va ser l'embrió de Bankia. També es van repetir aquests errors en els formulats el 31 de desembre del 2011 i els reformulats per l'equip de Goirigolzarri el 25 i el 28 de maig del 2011.

Els pèrits del Banc d'Espanya afirmen que es van produir «errors comptables» que són el resultat d'«omissions o inexactituds resultants d'errrors a l'utilitzar la informació, que estava disponible quan els estats financers per a aquests períodes van ser formulats».

¿SE SABIA I ES VA AMAGAR?

Així, els inspectors sostenen que la controvèrsia no és tant si hi havia un deteriorament d'actius del grup i la seva quantificació, sinó si existia informació i aquesta es va poder obtenir en el seu moment per registrar el deteriorament quan corresponia, és a dir, abans que Bankia debutés en borsa i captés 3.100 milions d'euros, dels quals el 60% van ser aportats per petits accionistes.

«Segons la documentació examinada, no es pot al·legar desconeixement d'aquest deteriorament a 31 de desembre del 2010, perquè BFA (accionista de Bankia) tenia la informació necessària o bé estava al seu abast aconseguir-la, per establir la correcta valoració dels actius», expressen els pèrits del Banc d'Espanya.

ENGANY I TARGETES 'BLACK'

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La conclusió és contundent: els estats comptables individuals i consolidats de Bankia i de BFA no expressaven la imatge fidel de l'entitat a 31 de desembre del 2010. Cosa que és igual que dir que els accionistes van ser enganyats a l'hora de comprar les accions del banc. La cadena de responsabilitats que apunta l'informe és llarga i els pèrits apunten de ple l'auditora Deloitte, que va firmar els comptes sense posar-hi objeccions.

L'informe constata la voluntat d'ocultació de les targetes opaques amb les quals els directius es van gastar 12 milions d'euros que no van declarar a l'Agència Tributària, no van reconèixer en la comptabilitat, ni en les auditories, ni en la sortida a borsa.