Espanya creixerà més del previst segons el nou càlcul de l'FMI

Per una vegada Espanya posa la nota positiva a la zona euro, almenys segons els últims càlculs del Fons Monetari Internacional (FMI). En la revisió del seu informe de perspectives econòmiques mundials, que es presenta avui a Pequín, l'organisme que dirigeix Christine Lagarde eleva la previsió de creixement de l'economia espanyola el 0,3% respecte a les estimacions que va fer a l'octubre. El càlcul actual és que el PIB espanyol creixerà aquest 2015 el 2%, el mateix percentatge que considera el Govern de Mariano Rajoy. Per al 2016 no s'han alterat les previsions i es manté que l'economia espanyola creixerà l'1,8%.

La bona nova arriba en un moment en què la caiguda en picat dels preus del petroli (que han baixat un 55% des del mes de setembre) està estimulant el creixement mundial i el de països importadors de cru com Espanya. Es tracta, no obstant, d'un moviment que està acompanyat també de «considerable incertesa» i l'FMI avisa que aquesta falta de respostes sobre la trajectòria que seguiran els preus del cru «afegeix una nova dimensió de risc a les perspectives de creixement mundial».

PANORAMA GRIS A LA UE / L'optimisme respecte a Espanya no és suficient per il·luminar un panorama gris a la zona euro, on l'FMI creu que s'alentirà la recuperació el 0,2% aquest any, fins a quedar en l'1,2% previst, i el 0,3% el 2016, fins a l'1,4%.

Cauen les perspectives de futur en les principals economies europees, amb creixements mínims: Alemanya (0,2%), França (0,1%) i Itàlia (0,5%). No obstant, es preveu que l'activitat estarà recolzada «per la baixada dels preus del petroli, per una política monetària més distesa, per una orientació més neutral de la política fiscal i per la recent depreciació de l'euro». Encara que preocupa que aquests factors comportin «el debilitament de les perspectives d'inversió».

L'FMI adverteix de perills a l'eurozona: «Xocs adversos, ja siguin interns o externs, podrien derivar en una inflació mínima i duradora o a retrocessos dels preus». Per aquest motiu, retreu que «la política monetària continua sent lenta a respondre». És una nova pressió perquè el Banc Central Europeu adopti mesures extraordinàries de compra massiva i directa de deute públic, similar a l'anomenat quantitative easing (liquiditat a mansalva) que va portar a terme la Reserva Federal dels Estats Units el 2008 per sortir de la crisi. Aquella operació va suposar, en tres rondes i al llarg de sis anys, la injecció de l'equivalent a gairebé 3,5 bilions d'euros en l'economia nord-americana.

Es dóna per segur que, després de superar reticències, sobretot per part d'Alemanya, el model arribarà a Europa, encara que sigui amb un programa més moderat i limitat, inicialment, a mig bilió d'euros en 18 mesos. És el que s'anuncia com a resultat de la reunió del BCE de dijous que ve.

LA FORÇA DELS EUA I EL DÒLAR / L'economia dels Estats Units -on l'Administració Obama i la Fed van optar per les polítiques d'estímul mentre Europa se submergia en programes d'austeritat- és l'única de les importants que millora a ulls de l'FMI. L'organisme ha revisat a l'alça les seves previsions i preveu per als Estats Units un creixement del 3,6% per al 2015 (+0,5% respecte al mes d'octubre).

No obstant, ni tan sols aquest impuls sembla suficient per superar moments de volatilitat, debilitat en les inversions i problemes tant als països emergents com a l'eurozona, Rússia i el Japó. De fet, l'FMI ha reduït les seves estimacions per a l'economia global un 0,3% fins a deixar el creixement previst per a aquest any en el 3,5%, una baixada arrossegada en bona part pel descens del 0,6% en els càlculs de creixement de les economies emergents.

Notícies relacionades

Olivier Blanchard, de l'FMI, alerta de l'auge del "populisme" de partits com Podem

L'atur a Espanya no baixarà del 20% aquesta dècada, segons l'OIT

L'FMI demana cautela davant el registre global positiu de les dades generals de creixement. En l'informe difós [hora asiàtica] alerta que «amaga profundes diferències de creixement entre les grans economies». Equival a un «aprofundiment de les divergències» que ha portat a una apreciació de gairebé el 6% del dòlar en termes reals des de l'octubre i una depreciació en aquell mateix període de l'euro (aproximadament un 2%) i del ien (8%), una realitat que alterarà també previsions d'importacions i exportacions.

Tanta previsió es construeix, a més a més, sobre bases febles. L'FMI admet que «és possible que la correcció a la baixa dels preus del petroli hagi estat excessiva i que repuntarà abans del previst si la resposta a l'oferta a la baixa dels preus del cru resulta més forta del que s'espera».