Antoni Brufau planifica la seva retirada de Repsol a quatre anys vista

el president de Repsol, An-toni Brufau, sempre ho té tot ben lligat. També la seva possible retirada, però a quatre anys vista. A més a més de cedir competències al conseller delegat, Josu Jon Imaz, amb qui forma tàndem des que aquest va ser elegit per al càrrec fa un any, ha reduït la seva retribució per ajustar-la al seu nou rol, des de 3,8 milions el 2014 a 2,5 milions el 2015.

Al seu torn inclou al seu contracte una indemnització «l'import del qual anirà decreixent progressivament», de manera que en la junta d'accionistes del 2019 «ja no percebria cap compensació», segons l'informe anual de remuneracions de la petrolera. El que a la companyia veuen com una renúncia «perquè es dóna per fet que seguirà com a president com a mínim fins d'aquí quatre anys», altres ho interpreten com un retir gradual pactat.

La indemnització prevista es limitarà «a l'import pendent» de retribució fixa total pactada fins a la junta del 2019. Segons fonts pròximes a l'empresa, la compensació acordada seria de 10 milions -el salari entre el 2015 i el 2019- si decidís deixar el càrrec aquest any i es reduiria en 2,5 milions per exercici fins a arribar a zero el 2019.

Tot plegat, juntament amb la remuneració de la resta de consellers i directius, ha sigut analitzat per la comissió de nomenaments i retribucions tenint en compte les empreses del sector a tot el món i s'analitzarà al consell d'administració a finals de mes. La junta d'accionistes de la companyia ho ha de ratificar el 30 d'abril.

CAMÍ DE RELLEU / Segons fonts de la petrolera, amb el nomenament d'Imaz com a número dos, una vegada dutes a terme consultes amb els principals accionistes, en especial CaixaBank (11,69%),  «si hi ha un camí de relleu aquest va començar l'any passat». De fet, des d'aleshores, de la targeta de Brufau, n'ha desaparegut el terme «executiu» acompanyant el de «president».

La idea és que durant aquest nou cicle faci de president a l'estil anglosaxó (chairman), més institucional i ocupat en l'estratègia a mitjà i llarg termini. «El dia a dia és cosa d'Imaz», diuen fonts del grup. El repartiment de papers va quedar patent en l'operació de compra de la companyia canadenca Talisman. Brufau, amb Miguel Martínez, director general econòmic financer, va ser qui va portar les relacions personals, institucionals i els contactes a alt nivell. Imaz, per la seva part, es va ocupar de la gestió diària.

Un altre exemple del canvi de rols es va veure en la presentació dels resultats anuals davant els analistes, que va anar a càrrec d'Imaz a finals del mes passat. Fins a l'exercici anterior els presentava el president.

Amb la renovació de l'organització l'1 de maig del 2014 es va establir un nou contracte per al president amb durada fins a la junta d'accionistes del 2019. En tot cas Brufau, de 67 anys, ho té tot planificat. Va deixar de fer aportacions al seu pla de pensions el 2013. També a partir d'aquell any va reduir la seva retribució, que va passar de 4,9 milions a 3,8 i el 2015 a 2,5 per adaptar-la al seu nou rol.

L'ascens d'Imaz, de la confiança de Brufau, va acabar provocant la sortida del capital de la mexicana Pemex després de 25 anys com a accionista de la petrolera.

Notícies relacionades

Repsol convoca junta el 30 d'abril per reelegir Antoni Brufau com a president

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

No va ser l'únic pols guanyat pel president de Repsol, un executiu foguejat en mil batalles, perquè amb anterioritat va resoldre l'expropiació del 51% de la seva filial argentina YPF amb 4.600 milions d'euros més a la caixa gràcies a la venda dels bons que Buenos Aires va pagar-ne com a compensació.

Brufau també es va imposar en la batalla amb l'antic president de Sacyr, Luis del Rivero, que va arribar a ser el principal accionista de Repsol, i es va aliar amb Pemex el 2008 per enderrocar el president. Del Rivero va perdre la pugna i Sacyr va acabar reduint la seva participació de del 20% fins al 8,89% actual. Des que va accedir a la presidència el 2004, Brufau ha atresorat una enorme experiència en el sector energètic a la qual suma la seva etapa com a president de Gas Natural, participada per la petrolera.