El Govern de CiU i el tripartit defensen la compra de Spanair

Últim i intens dia de compareixences en la comissió d'investigació de Spanair. Diversos consellers i exconsellers de la Generalitat, tant de CiU com del tripartit, tots en el càrrec durant els anys d'inversió de la Generalitat en Spanair, van negar ahir que fos un error polític la compra de la companyia i van defensar, tots, el paper actiu i inversor que va tenir l'Administració catalana en l'aerolínia. Perquè, segons la majoria, no només era un «projecte de país», sinó que a més a més era «econòmicament viable» si hi entrava un soci industrial.

Gairebé una vintena de compareixents van anar ahir al Parlament per mirar d'aclarir la fallida de Spanair, entre els quals Joaquim Nadal (exconseller de Política Territorial i Obres Públiques), Josep Huguet (exconseller d'Innovació, Universitats i Empresa), Antoni Castells (exconseller d'Economia i Finances), Lluís Recoder (exconseller de Territori i Sostenibilitat), Felip Puig (conseller d'Empresa i Ocupació) i Andreu Mas-Colell (conseller d'Economia i Coneixement).

«AENA bloquejava algunes oportunitats de vols internacionals des de Barcelona. Volíem obrir un mercat protegit per la política d'AENA», va sostenir per exemple Nadal, que va defensar que Spanair «en el seu origen, desenvolupament i desenllaç, va ser una operació compartida, estimada, acceptada i consensuada per tots els governs que hi van intervenir», és a dir, el tripartit i també el Govern posterior de CiU.

Huguet va ser més de defensar que no hi va haver «cap error polític» en l'aposta i va criticar que AENA va voler «matar el Prat» dissenyant un model centralitzat, i va retreure a la classe dirigent catalana que «flaquegés» al no invertir prou en Spanair. «Molts empresaris es van apuntar a la festa del IESE, però després van desaparèixer», va completar Antoni Soy (exsecretari general d'Indústria). Huguet també va criticar que els promotors privats es van adormir al buscar capital estranger per salvar Spanair: «La gestió del grup dirigent privat podria haver sigut francament millorable en vista dels resultats».

«No es van llançar els diners en un pou sense fons», va afirmar per la seva part Castells, que va defensar la inversió en l'aerolínia perquè tenien la «certesa» que era un «projecte empresarial d'interès estratègic de país» i que era una «iniciativa que venia del sector empresarial». Recoder, mentrestant, també va insistir en la idea que el seu Govern «no es va llançar a una piscina sense aigua» quan va decidir continuar invertint, i va subratllar que el projecte va ser factible fins a l'últim moment perquè hi havia un acord amb un soci industrial, Qatar Airways, pràcticament tancat.

Notícies relacionades

Soriano: "Spanair seguiria volant si hagués rebut el 20% de les ajudes públiques que va tenir Iberia"

El Govern va buscar tancar ordenadament Spanair

DENÚNCIA / «Responsabilitat política en la decisió de seguir amb el projecte per part dels dos governs, tota; responsabilitat política en el fracàs de l'operació, cap», va sentenciar mentre Puig, que va recolzar a capa i espasa l'actuació del Govern durant la inversió en l'aerolínia i també en el moment de parar el crèdit i tancar-la. El conseller va relatar la recerca d'un soci industrial, i va citar tant la xinesa HNA com Qatar Airways. Aquesta última va ser la que va mostrar més interès, i amb la qual van treballar fins a l'últim dia: Qatar Airways va mantenir el seu propòsit fins que, el gener del 2012, va comunicar que renunciava al projecte per una denúncia davant la Comissió Europea d'ajudes governamentals. Segons Puig, el Govern va prendre la decisió «l'endemà de frenar l'operació».

Mas-Colell també va recolzar la compra, va revelar que va viatjar a Doha per negociar la venda de la firma i que tècnics del Govern es van reunir «més de cinc vegades» a Londres i Barcelona amb personal de l'aerolínia qatariana per redactar els detalls de l'operació i el pla de futur de la firma. Damià Calvet (exsecretari de Territori) va dir que fins i tot es va definir el futur de Spanair, noves rutes intercontinentals a obrir, inversions... Mas-Colell també va negar que el Govern oferís injectar més diners en l'aerolínia dies abans de la fallida.