Els exconsellers Nadal i Huguet defensen la bondat política del projecte Spanair

Els exconsellers del Govern tripartit Joaquim Nadal i Josep Huguet, que van intervenir en l'operació de compra de la companyia Spanair, han recalcat en la comissió d'investigació parlamentària sobre el tancament d'aquesta aerolínia que en cap cas va ser un error polític. Nadal, exresponsable de Política Territorial i Obres Públiques, ha recalcat que Spanair era un "projecte de país" i que va comptar amb el ple suport dels Governs presidits pels socialistes Pasqual Maragall i José Montilla i el del convergent Artur Mas. Nadal, que ha intervingut primer, ha evitat culpabilitzar Aena o l'Estat del fracàs de Spanair, però ha recalcat que si l'entrada de Qatar Airways no hagués fracassat per raons "exteriors i interiors" ara possiblement estarien parlant d'una operació d'èxit.

El republicà Huguet ha sigut més contundent a l'atribuir part del fracàs a les dificultats que va posar Aena i l'Estat a qualsevol "intent de convertir l'aeroport del Prat en un 'hub' intercontinental", i ha recalcat que les dificultats de Spanair s'haurien d'emmarcar "en una guerra econòmica bruta" en què l'Estat va jugar contra el futur de l'aerolínia catalana. "Ratifico la correcció política" d'aquest projecte, ha sentenciat l'exconseller.

També intervindran en la comissió l'exconseller convergent Lluís Recoder i els consellers en el càrrec Felip Puig i Andreu Mas-Colell, aquest últim com a responsable de la decisió final de la Generalitat d'abandonar el projecte.

CONSELLER CASTELLS

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Per la seva part, l'exconseller d'Economia Antoni Castells ha defensat la inversió en el projecte, ja que segons ell es complien diversos requisits, principalment que hi havia "la certesa que era un projecte empresarial d'interès estratègic per al país" i que era un projecte "viable empresarialment". En aquest sentit, ha citat diversos informes que parlaven de la viabilitat del projecte, com els de Boston Consulting i Lufthansa.

L'exconseller també ha citat com a motius de la inversió la política de "gestió aeroportuària" del Govern de l'època, que prioritzava Madrid-Barajas, i que el projecte va ser impulsat "per la iniciativa empresarial privada".