El PP intenta treure partit de l'ocàs del seu exvicepresident

La relació de Rodrigo Rato amb l'actual Govern va començar a deteriorar-se quan el titular d'Economia, Luis de Guindos, el va obligar a abandonar la presidència de Bankia en plena crisi de l'entitat bancària. Aquell gest, que es va intentar dissimular amb un anunci de dimissió de Rato (en realitat forçada), evidenciava que el president Mariano Rajoy deixava caure sense xarxa a qui fins llavors havia sigut el seu amic, el mateix per qui va plantejar una dura batalla al si del Partit Popular davant d'Esperanza Aguirre per col·locar-lo a dirigir Caja Madrid.

El distanciament va anar a més quan, fa tot just uns mesos, el cas Bankia que s'està investigant a l'Audiència Nacional va derivar en un altre de menys rellevància econòmica però incontrolable pel que fa a erosió d'imatge: el de les targetes black. Aleshores la direcció del PP, asfixiada per la pressió política i mediàtica, va decidir suspendre Rodrigo Rato de militància, tot i que ell s'oposava rotundament a entregar el seu carnet.

Expliquen dirigents i ministres conservadors que l'exvicepresident va tirar llavors de telèfon i va fer diverses trucades als que un dia van ser els seus companys demanant explicacions i retraient el tracte rebut. No dissimulava «el seu enorme cabreig amb el partit», diuen les fonts citades. Un «cabreig» que deu ser ara monumental al comprovar que, en les últimes hores, el seu partit intenta treure rèdit polític a la seva situació (indefensable davant l'opinió pública), després de difondre's que es va acollir a l'última amnistia fiscal i que, a més, està sent investigat pel Servei de Prevenció de Blanqueig de Capitals (Sepblac) i per un jutge de Madrid. I tot això se suma a la resta de casos que ja portava a l'esquena l'excap de l'FMI.

Notícies relacionades

Rato, detingut durant unes hores després de registrar el seu domicili

Rato va ser arrestat quan intentava salvar 12 milions d'euros a l'estranger

DIMISSIÓ DE MONTORO / Per a aquest Govern no hi ha «amics» ni coneguts. Aquesta és la filosofia que va intentar vendre ahir al Congrés el titular d'Hisenda, Cristóbal Montoro. I que van repetir desenes de dirigents del PP. El ministre va mirar de restar rellevància al fet que la seva amnistia fiscal permetés que ciutadans com Rato regularitzessin diners en condicions avantatjoses. Per a Montoro, l'important és que la regularització ha fet possible detectar possibles delictes i, per tant, impulsar investigacions judicials. Tenint en compte el discurs pronunciat ahir, Montoro no entén com l'oposició no aplaudeix la seva gestió en aquest assumpte. I l'oposició, lluny de picar de mans, clama contra l'Executiu i exigeix la dimissió del titular d'Hisenda. El PSOE denuncia la falta d'«exemplaritat» i exigeix una comissió d'investigació sobre l'amnistia fiscal en què es faci pública la llista dels beneficiats.  Aquesta és la condició per recolzar la nova llei tributària, informa Juan Ruiz Sierra.

En tot cas l'Executiu no es dóna per al·ludit i es defineix com a «implacable» contra la corrupció amb independència del «nom i cognom» de l'afectat, com ahir va dir el secretari d'Estat José Luis Ayllón.