«Es podria usar l'evasor fiscal com a testimoni contra el banc»
Entrevista amb Hervé Falciani a Barcelona. /
Sense domicili fix i en recerca i captura a 191 països amb l'excepció d'Espanya, França i Itàlia, Hervé Falciani (Mònaco, 1972) segueix convençut que va fer el que era adequat a l'apropiar-se el 2008 de les dades bancàries de més de 130.000 clients de l'HSBC a Suïssa, on treballava. Avui, dimecres, assistirà a la projecció del documental La lista de Falciani, que inaugura l'edició número 18 de DocsBarcelona.
-¿Ha valgut la pena? ¿Es penedeix del que va fer?
- En el cas que hagués tingut la possibilitat d'escollir, o sigui, trobar-me un problema i no saber què fer, ho hauria fet i no me'n penediria. Però, a més, en el meu cas, és que vaig poder pensar-m'ho i preparar-ho.
-Però, a alguns els pot semblar que vostè busca protagonisme, fama o diners...
-Recorro al símil del cuiner. Moltes vegades li pregunten, ¿per què has fet aquest menjar? I respon: el menjar està fet, aprofitem-lo. Que es parli del cuiner pot ser interessant, però el que s'ha fet és el més important. A més resulta ridícul pensar que només busco protagonisme.
- Després de conèixer tants detalls i perfils, ¿quina opinió li mereixen els evasors fiscals?
-És el mateix que amb els corruptes. No es neix corrupte. Penso com Rousseau que l'home que viu en societat és bo. El que corromp és el poder.
-¿Hi haurà una altra llista Falciani?
-No fa falta. Veurem què es pot fer amb els noms que tenen les fiscalies... És possible que no es pugui actuar en alguns casos per motius de prescripció, però es pot utilitzar els clients com a testimonis per multar els bancs, per exemple a Suïssa. És una estratègia que funciona. Per exemple va ser la que va escollir França, que ha exigit fiances de 1.000 milions als bancs. És una possibilitat. Hi ha moltes maneres d'actuar que, a més no són alternatives, sinó complementàries.
-¿Queden noms rellevants per conèixer-se?
-No tots els evasors consten amb noms i cognoms. A més del secret bancari existeix el secret professional dels advocats i, al seu torn, els testaferros. Pot resultar molt difícil determinar què hi ha darrere de tot plegat. En diversos casos, per aquest motiu no vull que es coneguin públicament els noms, per no frustrar les investigacions.
-¿Hi ha més frau de persones o d'empreses?
-D'empreses. Es parla per exemple de competitivitat. Una empresa que paga els impostos aquí serà menys competitiva i podrà invertir menys que una que no ho fa. Per aquest motiu s'ha de canviar el model econòmic. Un sector molt ampli com el de l'optimització fiscal s'aprofita de la política fiscal que grava els beneficis. Altres països, com els nòrdics, han fet que les empreses paguin menys impostos i puguin invertir més i ser més competitives. I, a més a més, recapten més. Les empreses no destinen tants costos a optimització fiscal. Amb aquest canvi d'enfocament es faria desaparèixer tota una indústria que viu gràcies als impostos sobre els beneficis.
-¿Què en pensa de publicar les llistes de defraudadors?
-Un cas com el de Rodrigo Rato és normal que sigui públic. Però en altres, si hi ha investigacions en marxa, s'han de protegir i és millor no publicar-los.
-¿És cert que s'acostuma a tractar millor el gran evasor que el petit?-És un efecte pervers. Sempre és el mateix. És més fàcil pescar un peix petit que un tauró. Quan falten recursos es pesca amb xarxa, tant com es pot. És per això que és millor observar les deficiències del sistema per adaptar-lo. És millor treballar en la manera de canviar-lo que fer-ho a posteriori, quan ja és tard.
-La crisi ha servit per generar canvis, però feta la llei feta la trampa. El més important que s'ha de vigilar són les empreses, però els acords d'intercanvi d'informació se centren més sobre les persones. A més a més, els llops no deixen de menjar cabres. Hem de protegir les cabres, més que convèncer els llops que deixin de menjar-ne perquè ho han fet sempre.
-¿Es combaten de debò els paradisos fiscals o els diners sempre troben per on fugir?
-És una molt bona notícia que es donin a conèixer. És com el símptoma d'una malaltia. Quan no se sap que es té és pitjor. Ara a més, com es fa aquí, s'han buscat vies per canviar.
-¿Espanya és un país especialment corrupte pels casos que han sortit a la llum?
Notícies relacionades
-¿En què treballa avui?-La meva il·lusió és constituir un grup amb gent de Podem, el Partit X i altres moviments cívics per a projectes com el destinat a crear una alternativa fiscal a l'actual. He començat per exemple a veure de quina manera es poden gravar els intangibles. La meva tasca, des del principi, consisteix a aportar més informació i també anàlisis per als economistes que volen canviar les coses.
