UGT i CCOO es preparen per al relleu generacional

Els temps canvien també per als sindicats majoritaris CCOO i UGT que fa dos anys van iniciar un procés de renovació que arribarà fins als màxims dirigents. Empesos no només per les noves formes de participació i d'intervenció pública sorgides al caliu dels nous moviments socials que ha incubat la crisi, sinó per una imatge deteriorada per diversos casos de corrupció, la irrupció de les tecnologies i la caiguda d'afiliació, totes dues centrals estan immerses en un canvi de persones i de formes de treballar.

Els codis ètics de comportament per als dirigents del sindicat i els representants a les empreses, la reducció de mandats, la publicació dels comptes… Són algunes mesures que UGT i CCOO han posat en marxa des de la primavera del 2013, quan van celebrar els respectius congressos confederals.

ELS JOVES / «Els joves volen que els parli un jove», afirmava fa uns dies Cándido Méndez, que d'aquí nou mesos deixarà la secretària general d'UGT després de més de dues dècades. Aquesta central ha avançat un any el seu congrés ordinari i quan se celebri el març del 2016 el canvi de dirigents arribarà a més de 50% dels seus òrgans de direcció. Méndez assegura que el sindicat no vol quedar al marge dels «canvis que s'estan produint al país».

Abans de trobar el successor -apareix destacat Miguel Ángel Cilleros, responsable de la federació de serveis per a la mobilitat i el consum- UGT ha de posar en marxa un ajust en la seva estructura organitzativa. En l'anterior congrés ja va reduir a la meitat el nombre de federacions i van quedar en sis. D'aquí un any en seran tres.

CCOO està en el mateix camí, tot i que haurà d'esperar fins al febrer del 2017 per tancar l'etapa Toxo. L'anterior conclave es va resoldre amb una renovació i rejoveniment del 42% de la comissió executiva, la reducció dels càrrecs i l'entrada de més dones.

AJUST ECONÒMIC / La reorganització interna també respon a una necessitat econòmica, derivada de la crisi. Des que fa un lustre va començar la destrucció d'ocupació, les centrals han vist reduïda la seva afiliació. «Quan s'han de fer ajustos en la vida domèstica, no només s'estalvia en el rebut de la llum», explica Fernando Lezcano, secretari d'organització i comunicació de CCOO.

Les centrals tenen documentat el perquè de les baixes d'afiliats. Als aturats cal afegir-hi els milers de jubilats i prejubilats víctimes dels ajustos de plantilla així com el pas de molts assalariats a autònoms que no veuen necessari l'assessorament sindical.

La renovació social donarà pas a nous treballadors amb un perfil més tècnic que manual i amb un nivell de formació superior al dels seus pares. Les tecnologies obren nous espais de coneixement dels problemes dels treballadors i de participació d'aquests, que ja fa temps que s'utilitzen. Per exemple: per aprovar el codi ètic les federacions de CCOO van demanar l'opinió als seus militants mitjançant correu electrònic.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

Però el treball sindical a peu d'empresa no serà substituït per les noves formes assembleàries de la política. «Un sindicat no es munta des d'una tertúlia de televisió», ha dit Méndez, preguntat sobre si el cas de Podem pot tenir la seva rèplica sindical. «Un partit sí, perquè només necessites un cap de cartell. Per fer un sindicat necessites dirigents als centres de treball», argumenta.

«En el món sindical no opera la mateixa lògica que en el polític», explica Lezcano. Un sindicat, assenyalen els interlocutors de tots dos, representa un treball més allunyat del focus mediàtic, més centrat en les empreses, en la intermediació i en la negociació col·lectiva, i és en aquest punt on els sindicalistes es juguen la imatge.