La família Godia evita la presó gràcies a un pacte

Un pacte a quatre bandes entre la fiscalia, l'advocacia de l'Estat, la Generalitat i els advocats defensors ha permès que la influent mecenes i inversora Liliana Godia, el seu marit, Manuel Torreblanca, i l'administrador d'algunes de les seves societats, Francisco Javier Amat Badrinas, evitin haver d'ingressar a la presó per defraudar a Hisenda més de quatre milions d'euros. La Fiscalia de Barcelona no acusa finalment l'empresària de cap delicte, encara que la va incloure en la querella que va presentar el juny del 2013, de manera que sol·licita l'arxivament del procés judicial contra ella.

No obstant, el seu marit, Manuel Torreblanca, ha acceptat, per la seva part, una pena de 24 mesos de presó per set delictes contra Hisenda, mentre que el tercer imputat, Francisco Javier Amat, ha admès la comissió de dos delictes més, pels quals serà condemnat a 12 mesos de presó. Amb aquestes penes és previsible que cap d'aquests dos acusats hagin d'ingressar a la presó, encara que l'última paraula, com sempre, la té el tribunal. Els dos imputats han de pagar multes que pugen a 2,4 milions d'euros i a indemnitzar l'Agència Estatal Tributària amb 2,2 milions. Aquestes quantitats seran desemborsades dels 5,2 milions d'euros que els imputats van consignar al jutjat el juny del 2013. A més a més, el setembre d'aquell any i l'abril del 2014, la família va pagar 2,8 milions més a l'Agència Tributària Catalana.

FORTUNA DEL PARE / Liliana Godia va heretar una important fortuna del seu pare, l'empresari i pilot de fórmula 1 Francisco Godia. L'administrador dels seus béns ha sigut sempre l'acusat Francisco Javier Amat, que era qui, segons l'acord, gestionava el patrimoni i va adoptar amb «autonomia» decisions.

Notícies relacionades

Impulsa les teves vendes al saló Expohogar

Gonzalo Bernardos llança un important avís als espanyols: «Es patirà en l’economia»

L'acord afegeix que entre el 2007 i el 2011, Manuel Torreblanca es va servir de societats seves per incomplir la seva obligació de tributar per les rendes obtingudes en aquells anys i que va aconseguir pels serveis prestats com a conseller i administrador de diverses entitats (rendiments de treball) i, addicionalment, en els exercicis 2008 al 2011, per la seva condició de partícip en el capital d'una empresa.

Per defraudar, Manuel Torre-blanca va utilitzar societats vinculades a ell per facturar serveis prestats per ell mateix, a la vegada que va comptabilitzar com si fossin despeses pròpies de l'activitat empresarial partides que corresponien a serveis d'«ús i gaudi exclusivament particular de la família».