CONCLUSIONS

La comissió de Spanair nega responsabilitat política en la fallida

1
Es llegeix en minuts
EL PERIÓDICO / BARCELONA

La comissió d'investigació del Parlament de Catalunya sobre la fallida de Spanair va acabar ahir els seus treballs amb l'aprovació d'un dictamen que descarta responsabilitats polítiques en la fallida i el tancament de l'aerolínia. Aquestes conclusions unifiquen les postures de CiU, ERC i PSC, mentre que no han prosperat les conclusions i recomanacions presentades per PP, ICV-EUiA i Ciutadans, que sí que defensaven que hi va haver responsabilitat política.

Més de vuit mesos després de constituir-se i de comparèixer unes 70 persones des del gener, la Comissió preveu remetre les seves conclusions al ple del Parlament perquè les debati i aprovi «abans que s'acabi el període de sessions», va exposar el president de l'organisme parlamentari, el diputat Matías Alonso.

El president va confiar que «hagi servit per aportar més llum sobre una empresa a la qual es va abocar diner públic, i perquè els ciutadans hagin pogut tenir una visió més àmplia del que ha passat» des que, el 2009, un grup d'empresaris catalans i administracions públiques catalanes van adquirir l'aerolínia, que va fer fallida el gener del 2012 al no aconseguir un soci industrial.

La participació pública en Spanair la va decidir el Govern tripartit (PSC, ERC, ICV-EUiA), va continuar quan CiU va agafar el relleu de l'Executiu el 2011, i també hi va haver una aportació significativa de l'Ajuntament de Barcelona amb els alcaldes Jordi Hereu (PSC) i Xavier Trias (CiU), de forma que la injecció de diner públic en l'aerolínia va rondar els 200 milions.

Notícies relacionades

PROJECTE JUSTIFICAT / El diputat Antoni Fernández Teixidó (CiU) va defensar: «No sabem distingir cap tipus de responsabilitat política ni ètica», i va negar que fos un projecte ideològic, com va considerar la diputada de C's Inés Arrimadas.

Alícia Romero (PSC) va defensar que el projecte va ser «encertat», i que no hi va haver responsabilitats polítiques, perquè l'obligació dels governs és prendre decisions, a vegades amb èxit i altres no.