Tracte preferent

La llei catalana de caixes establia que els càrrecs de conseller i president eren honorífics i sense remuneració. Això va ser així fins al 2006. En tot cas, durant gran part de la història els presidents no van cobrar pel càrrec, tot i que això sovint es compensava d'altres formes. Així, a Caixa Laietana, entre el 1999 i el 2001, Grupibo, l'empresa dels fills d'Antoni Bonamusa, president en aquell període, va facturar 497.734 euros com a proveïdora dels materials de construcció de la nova seu central de Laietana, inaugurada el 2007. Va costar més de 40 milions.

Aquesta dinàmica també va beneficiar Jaume Boter de Palau, membre d'una històrica saga mataronesa, que va assumir la presidència de la caixa el maig del 2004. «Jo hi tenia molta confiança. Era una persona que tenia molta fincabilitat, però no tenia cap classe d'ingrés», recorda a Desmuntant Laietana Amèlia Vives, la persona que hi tractava quan el president anava a la seva oficina.

Així, al consell d'administració del 17 de maig del 2005, a Boter de Palau se li va concedir un crèdit de 600.000 euros amb un terreny que esperava que fos declarat urbanitzable com a garantia. Encara que la requalificació no va arribar i la primera pòlissa no s'havia amortitzat, el 2009 es va aprovar -ja sota el mandat de Josep Ibern, successor de Pere Antoni de Dòria- una ampliació de 360.000 euros.

Cada vegada que la pòlissa s'ampliava n'informava el consell, però ometent que era una ampliació i que l'anterior no s'havia retornat, confirma Xavier Carbonell, de SEC/L-UGT, representant al consell pels treballadors del 2004 al 2012. «Fins i tot el senyor Ibern [director general a partir del 2008] feia broma dient: '¿Com que no ho tornarà? ¡Si és el president!», recorda.

El 2011, Boter de Palau va obtenir una tercera pòlissa de 360.000 euros. Novament al consell no se'l va informar correctament. Aquesta vegada, la pòlissa tenia com a garantia can Català, la masia del segle XVI restaurada on resideix. Com que no es va cancel·lar el compte de crèdit quan aquest va vèncer, Bankia ha confirmat la posada en marxa del procés d'execució hipotecària de la masia. «Si aquest senyor no hagués sigut qui era, si hagués sigut jo o qualsevol altra persona del carrer, li haurien dit 'senyor, no només no se li amplia sinó que ha d'amortitzar una part d'aquest deute'. En 24 anys no recordo cap cas com el del president», diu Vives.

Notícies relacionades

De Dòria i Ibern, citats a declarar en un jutjat de Mataró

Laietana va forçar la venda de preferents de parents de la cúpula

La institució responsable de controlar els òrgans de govern de les caixes era la Generalitat. Diversos testimonis que apareixen a Desmuntant Laietana critiquen la falta de control de l'ens autonòmic.

Però el tracte preferent a la cúpula de Laietana no es va limitar als presidents. Fills del director general De Dòria mantenien una estreta relació laboral amb la caixa que dirigia el seu pare. Així, Rosa María de Dòria treballava com a responsable d'assessorament legal a la caixa, de la qual era l'única treballadora. A més a més, tenia un despatx amb un parell de socis més, que prestava serveis jurídics externs a l'entitat. Xavier de Dòria, no només treballava com a advocat extern, sinó que era assessor de la caixa i va arribar a ser-ne el secretari del consell. Entre el 2007 i el 2011, les empreses dels fills de Dòria van facturar a la caixa gairebé 3 milions d'euros.