Laietana va forçar la venda de preferents de parents de la cúpula

la família del director general de Caixa Laietana entre el 1976 i el 2008, Pere Antoni de Dòria, va aconseguir vendre durant els mesos previs al tancament del mercat secundari, que va tenir lloc l'1 de novembre del 2011, les participacions preferents i obligacions subordinades que tenia subscrites a l'entitat. I ho va fer exercint pressions als màxims responsables de l'entitat d'estalvis de Mataró i als seus treballadors.

Així ho confirma la Fiscalia de Barcelona en una resposta remesa a ICV-EUiA que va treure a la llum aquest diumenge el reportatge Desmuntant Laietana, emès a l'espai 30 Minuts de TV-3 i produït per Clack. «Existeixen clars indicis objectius que es van donar instruccions per prioritzar la venda de les participacions preferents i obligacions subordinades de la família De Dòria-Cabot», s'afirma en el text, segons el qual es va beneficiar els parents de l'exdirector general «injustificadament a costa dels que es van quedar relegats a la cua volent vendre».

COMPAREIXENÇA AL PARLAMENT 

El fiscal respon a una denúncia presentada el novembre del 2013 per aquestes formacions polítiques, que al final de la compareixença de Dòria a la comissió de les caixes del Parlament van anunciar que posarien a disposició de les instàncies judicials els indicis que tenien llavors en relació amb el possible ús d'informació privilegiada per part de la família Dòria.

En el mateix document, es confirma la venda de 877.000 euros en preferents, el tracte de favor a la família de l'exdirector general i les pressions als treballadors perquè col·loquessin els títols en un mercat que llavors ja estava saturat i bloquejat. De fet, a finals del 2010, el Departament d'Oficines de l'entitat havia emès una ordre interna perquè no se'n comprés cap més fins a col·locar les existents.

De totes maneres, la Fiscalia decideix arxivar el cas al no poder demostrar que els Dòria disposaven d'informació privilegiada en el moment d'efectuar la venda.

Així, mentre la resta dels clients no podien vendre-les, la família Dòria sí que va poder desfer-se d'aquest producte de risc. Quan la Comissió Nacional del Mercat de Valors va ordenar el tancament d'aquest mercat secundari, 15.000 mataronins no van poder recuperar els seus diners dipositats però la família Doria sí.

Tot i que en la comissió del Parlament, a preguntes del diputat d'ICV-EUiA Josep Vendrell, Dòria va negar que la seva família s'hagués desproveït d'un milió d'euros en preferents i subordinades -només va reconèixer la venda d'alguns títols de la seva dona i va assegurar que es va fer amb total normalitat-, en el 30 Minuts admet que altres membres de la família també van fer aquestes vendes. «En aquell moment no ho sabia. Per això vaig dir que no era cert. És que la veritat és relativa, depèn del que saps en cada moment», afirma a Desmuntant Laietana. A més diu en el reportatge que les conclusions «no em preocupen».

Dòria no ho va tenir fàcil per recol·locar les preferents de la família. La primera persona de certa responsabilitat a qui li va demanar a finals del 2010 -que prefereix guardar l'anonimat- li va respondre que la direcció havia prohibit poc temps abans pujar ordres de venda al mercat intern de cassació i que, per tant, no podia fer el que li demanava. «¿I què he de fer, llavors?», li va preguntar Dòria, que es va dirigir al departament d'oficines, encapçalat per Josep Ibern, el seu successor a Laietana.

Immediatament, des d'aquest àmbit es va cursar un missatge intern dirigit a tota la xarxa a Mataró demanant que es procedís a la venda immediata de 360.000 euros, propietat de la dona de Dòria, encara que aquest detall no es feia constar.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«Un dia, sense avisar, vam veure a les pantalles de la nostra oficina que hi havia una quantitat molt gran de preferents per vendre», rememora Amèlia Vives, una de les protagonistes de Desmuntant Laietana. «Al cap de tres o quatre dies, com que ningú les venia, em truquen i em diuen: 'Amèlia, és que això s'ha de vendre sí o sí'. Vaig dir: '¿Perdona?'. 'Sí, perquè això és una partida del gran cap. El 'gran cap' [Dòria] en aquell moment ja no era el director general però nos­altres seguíem anomenant-lo així».

Vives, a més, explica que a les oficines que van decidir no ajudar en la venda de participacions preferents se'ls impedia portar a terme un altre tipus d'operacions. Però gràcies a les pressions exercides a les oficines on la direcció tenia més influència, Dòria va aconseguir finalment el seu objectiu i va arribar a l'1 de novembre del 2011 amb gairebé totes les preferents de la seva família recol·locades a altres clients.