Rodés, el refinat mag de l'olimpisme

«Sempre he estat molt agraït a l'aportació de Leopoldo Rodés. Leopoldo va ser determinant perquè Barcelona obtingués els Jocs Olímpics. Li vaig demanar, com a amic, que fes un pas endavant i li vaig encarregar una missió clau: que s'ocupés de vendre la candidatura de Barcelona juntament amb l'equip de Relacions Exteriors (el diplomàtic Ignacio Masferrer, el periodista Andreu Mercé Varela, Queta Bosch i Carlos Ferrer Salat). Barcelona no tenia presència en el món i ens veien com una ciutat de províncies, especialment si ens comparaven amb París, el nostre principal contrincant. Ens faltava visibilitat i què millor que un expert en publicitat per desenvolupar la millor campanya. El resultat va ser magnífic: primer va convèncer 92 empresaris locals perquè patrocinessin la meitat del projecte i, després, va actuar com el gran amfitrió dels membres del COI, viatjant pels cinc continents fent lobby i demanant el vot. Aviat es va adonar del sentit de la meva inconfessable petició: 'Juan Antonio, no et preocupis, jo faré el que tu, com a president del COI, no pots fer públicament en favor de la teva ciutat'».

 

Aquesta reflexió inèdita correspon a Juan Antonio Samaranch i es pot llegir a la pàgina 107 de la biografia Presidente Samaranch, editada per la Fundación Samaranch-China, que serà presentada a Pequín el pròxim 20 d'agost. Un llibre que descobreix com es van gestar les grans decisions de l'etapa Samaranch a la presidència del COI (1980-2001).

Art, futbol i música

Visites a les instal·lacions, sobrevolar en helicòpter la ciutat i contactes amb les autoritats constituïen el programa d'atenció als membres que el 17 d'octubre ens haurien de votar. Objectiu: convèncer-los que Barcelona era el lloc ideal i que el 1992 la ciutat seria escenari dels millors Jocs de la història. I un acte fix a l'agenda: Leopoldo Rodés i la seva família van rebre a casa seva, a Pedralbes, 72 dels 91 membres que constituïen el COI. Sempre amb gastronomia catalana i cava Torelló. Leopoldo, un barceloní cosmopolita, amic lleial, gestionava intel·ligentment el seu charme innat. «Sembla un dels nostres», exclamaven, captivats per la seducció d'aquell gentleman català que es bellugava en un impecable francès o anglès per comentar la subhasta de Christie's, l'últim partit del Barça o l'òpera del Liceu, perquè art, futbol i música formaven part de les seves grans passions.

Leopoldo Rodés, diplomàtic i mag, va visitar 52 països, de Bahrain a Addis Abeba, Seül, Buenos Aires o Melbourne, venent la seva ciutat, tal com havia promès a Samaranch. Leopoldo, home de paraula i brillant empresari que durant un any va aparcar els seus negocis particulars per perseguir una utopia col·lectiva: la Barcelona olímpica. Amb els Jocs ja concedits, va formar part de la Comissió Executiva del Comitè Olímpic Organitzador Barcelona-92 (COOB 92) i de l'Olimpíada Cultural, tot aportant la seva visió i experiència d'empresari.

Samaranch somiavaque els Jocs arribarien a la Xina, el país més gran del món. Mai ho va ocultar. Seria la culminació de la seva trajectòria i l'elecció de la ciutat s'havia de produir hores abans que el 2001 deixés el càrrec. Les coses estaven difícils per a la candidatura de Pequín-2008. I Samaranch, una vegada més, va haver de recórrer a la discreció i generositat de Leopoldo, el seu amic. Li va demanar ajuda, encarregant-li que fes lobby en favor de la capital xinesa. Havia d'actuar, gairebé de forma clandestina, apel·lant a les bones amistats que havia forjat en el Comitè Olímpic Internacional. El duo Juan Antonio-Leopoldo tornaria a guanyar, i en sortiria elegit Pequín per gran majoria.

Notícies relacionades

L'estil d'un gran mecenes

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

El dia que se li va concedir la Medalla d'Or de l'Ajuntament al Mèrit Cívic va ser Juan Antonio Samaranch Salisachs qui va glossar els seus molts mèrits per obtenir aquest guardó. Leopoldo mai va arribar a comprendre «la injustícia que Barcelona comet amb Juan Antonio. Només a ell li devem els Jocs. Samaranch es mereix més de la seva ciutat». El 2013, després de visitar el Memorial Samaranch, a la ciutat xinesa de Tientsin, museu que alberga més de 16.000 peces de la seva col·lecció particular, em confessava la seva indignació: «A vegades actuem com un país deplorable». ¿O va dir «miserable»?

Pedro Palacios va ser director de comunicació dels JJOO de Barcelona.