Guindos perd la batalla davant Dijsselbloem per a l'Eurogrup

Ni la intensa implicació personal del president del Govern espanyol a favor de la candidatura del ministre Luis de Guindos per presidir l'Eurogrup, ni el suport personal prestat per la cancellera alemanya, Angela Merkel, (després de fer part del camí de Santiago amb Mariano Rajoy l'agost passat), han sigut suficients per fer prosperar l'aspiració d'Espanya d'aconseguir un lloc rellevant en les institucions europees.

Definitivament, el ministre Guindos, no serà el pròxim president de l'Eurogrup. Tot just nou hores després de tancar un principi d'acord per negociar un tercer rescat amb Grècia, l'holandès Jeroen Dijsselbloem era elegit una altra vegada, en votació secreta, per liderar durant dos anys i mig més els països de la zona euro.

El resultat representa una derrota en tota regla per a la diplomàcia espanyola en el seu intent per copar algun dels alts càrrecs europeus. «En la vida hi ha vegades en què es guanya i altres en què es perd. Tots teníem molta il·lusió en aquest tema. Sortiran altres coses i estic convençut que Espanya es mereix tenir més representació», es va limitar a dir Guindos després de la votació.

El fracàs de la candidatura espanyola gairebé es podia endevinar a última hora del matí, escoltant l'escàs entusiasme de Mariano Rajoy quan se li va preguntar per aquesta qüestió, poc abans que comencés la reunió de l'Eurogrup. Fonts de la Moncloa van apuntar després que el Govern central seguirà treballant perquè Espanya tingui «la representació que li toca per la seva mida i el seu pes a la Unió».

NOU A FAVOR, DEU EN CONTRA / Espanya confiava que el suport públic i explícit d'Alemanya, amb la cancellera Angela Merkel al capdavant, atrauria altres socis de l'eurozona al seu camp però el resultat va posar de manifest que Dijsselbloem continua sent el preferit d'una majoria de països. «Pierre Gramegna -el ministre de Finances luxemburguès que va presidir la votació com a presidència de torn- va dir que hi havia una majoria clarament suficient a favor de la meva candidatura. I que comptava amb un suport unànime a la meva presidència en aquest segon mandat», va anunciar el socialista holandès en la conferència de premsa final de l'Eurogrup, sense precisar el resultat.

«Ha tret algun vot més que jo i per això ha guanyat. El resultat és el que ha sigut. Ha sigut molt, molt ajustat», es limitava a dir el ministre espanyol reduint la diferència de vots a un disputat 10-9 que fonts holandeses desmentien. Altres fonts del Govern espanyol, no obstant, van confirmar el resultat de 10-9 de la votació.

Tot i que la votació era secreta, algunes delegacions sí que van fer públiques les seves preferències com és el cas d'alguns països de l'Est, entre ells Eslovàquia. «M'agrada el seu estil. És un bon home» i «honestament ens ha ajudat a navegar en l'eurozona durant la crisi. Ha fet una feina excel·lent», va dir el ministre Peter Kazimir, elogiant Dijsselbloem.

ESCASSA REPRESENTACIÓ / Polèmiques sobre números a part, el resultat manté la infrarepresentació d'Espanya en els alts càrrecs europeus. Espanya ha perdut la vicepresidència que tenia Joaquín Almunia en l'anterior equip de la Comissió Europea. Ja el 2012, Espanya també havia perdut la butaca al directori del Banc Central Europeu que havia ocupat José Manuel González Páramo. En l'actualitat, Espanya només ocupa una cartera menor dins del col·legi de comissaris com és la de clima i energia, que desenvolupa Miguel Arias Cañete. Això explica que durant aquest any hagin defensat la necessitat de premiar  Guindos amb el càrrec. No tan sols per la falta de presència en les institucions europees sinó per la bona marxa de l'economia espanyola.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En opinió de Guindos, la crisi de Grècia i el paper protagonista de Dijsselbloem no han desequilibrat la balança. «No hi ha influït ni positivament ni negativament», va considerar el ministre convençut que el reconeixement a Espanya i a la política del Govern de Mariano Rajoy és una realitat. «Sé qui m'ha votat i qui ha votat Dijjselbloem. No em decep ningú», va sentenciar.

El cert és que altres fonts sí que van admetre que el caire que ha agafat la dramàtica negociació amb Grècia i que el procés encara estigui molt obert «ha jugat a favor del manteniment de l'statu quo» en l'organigrama de l'Eurogrup i, en definitiva, de la renovació de l'actual president. El comissari europeu d'Afers Econòmics, Pierre Moscovici, va elogiar la «intel·ligent i eficaç» tasca de Dijsselbloem,  a qui va atribuir l'èxit de l'acord amb Grècia. «Aquest acord s'ha assolit gràcies a Dijsselbloem», va dir el francès.