Transparències, talons i objectes decoratius

C entres d'estètica, gimnasos, indústries de la cosmètica, parafarmàcia, llenceria o moda aprofiten el nínxol de consum de les dones gràcies a l'explotació d'una certa imatge de feminitat. Els seus departaments de màrqueting, en col·laboració amb els mitjans de comunicació, alimenten una identitat femenina vinculada a determinats estereotips de bellesa i a uns models i rols sexuals culturalment molt arrelats.

És el que alertava Fàtima Mernissi, escriptora marroquina, quan criticava l'opinió majoritària d'Occident en contra de l'ús del hijab per considerar-lo sexista: ¿quines dones són més esclaves de la seva pròpia cultura estètica, les musulmanes o les occidentals?

Mentre normalitzem aquesta realitat, se segueixen emetent anuncis publicitaris que cosifiquen la dona, o reivindiquem la llibertat d'expressió i de creació com (esbiaixat) a tòtem social des del qual reproduir aquesta cosificació. A les empreses els paràmetres d'exigència són, de vegades, diferents.

S'acaba de condemnar Patrimoni Nacional per sancionar una guia turística que es va negar a vestir l'uniforme establert, una camisa blanca i unes sabates de taló. La raó que pot justificar aquesta sentència és que aquesta empresa pública havia consentit durant tres anys la desobediència de la treballadora que es va produir des que se li van donar les instruccions de vestuari. ¿Quan entendran els responsables empresarials que el que es tolera no es pot sancionar?

El Tribunal va acabar recorrent a la discriminació per raó de sexe. Respecte de la camisa, va assenyalar que no podia decidir, perquè encara que la treballadora al·legava que es transparentava, no va acreditar quin era el teixit de la brusa, si hi havia diferències amb el de les que feien servir els homes, o quin era el seu grau de transparència. Un relliscós terreny probatori que fàcilment pot desembocar en una espiral delirant. Ens imaginem que no era ni de mussolina, de chiffon, o de gasa...

Els talons en van ser el  detonant. Perquè als homes no se'ls exigeix portar-ne i perquè (en paraules del Tribunal) encara que són dignes, són incòmodes i no és admissible que s'imposi només a les dones i encara menys en un organisme públic.

Notícies relacionades

La Generalitat assumeix l’administració de Cellex i Mir Puig

Treball vigila que les empreses no utilitzin IA per abusar dels empleats

Potser l'altura del taló proposat seria recomanable des d'un punt de vista mèdic per a una activitat de bipedestació prolongada. Però es va concloure que l'uniforme era sexista, assimilant de forma discutible aquest supòsit a altres en què, manifestament, les regles d'uniformitat eren discriminatòries, com les auxiliars d'infermeria obligades a portar còfia i davantal.

Un cas límit que ens porta a reflexionar sobre la coherència. Perquè jo segueixo veient als mitjans dones bellíssimes reduïdes al paper d'objecte decoratiu.