El 'take away' de la truita

Si l'hamburguesa va triomfar com a menjar ràpid, per emportar (take away) i gustosa, ¿per què no ho podria fer un plat tan típic i familiar per a nosaltres com és la truita? Aquest va ser el plantejament de partida de Josep Maria Pradas fa ja gairebé 30 anys, quan les primeres cadenes de fast food van arribar a Espanya. Pradas és un empresari de Castellserà (Urgell). S'ha mogut sempre en el sector del ferro, la maquinària agrícola i els components de refrigeració, però com ell mateix diu, mai ha deixat «de somiar truites». Ara les seves truites somiades ja se serveixen en una primera franquícia de la firma que ha donat nom al negoci en què ell sempre ha cregut. Tortichef vol ser una cadena d'establiments on l'ou fresc prepari gustoses truites acabades de fer, amb nombroses possibilitats d'ingredients, a la vista del client, com ja és habitual que mostrin els showcookings de tantíssims restaurants.

El primer que van fer Josep Maria Pradas, el seu fill Marcel i el seu gendre Àngel Cercós va ser enginyar -i patentar- una planxa, batejada com a Mafretor, que «permet fer quatre truites al mateix temps: a punt en menys de cinc minuts», explica Cercós, cofundador i director general del negoci. «I, per accelerar-ne la cocció, s'utilitzen paelles sense base», afegeix. Després van posar en marxa el cor de l'empresa: un obrador a Castellserà per preparar els diferents tipus de farcit de les truites, verdures de l'horta lleidatana i altres ingredients. «Tant l'ou fresc, de primeríssima qualitat, com la patata i la ceba i la resta de farcits possibles -espinacs, carbassó, bolets...-, tota la matèria primera són productes de proximitat, formatges i embotits, també, elaborats a l'entorn de Lleida i província», recalca Josep Maria Pradas.

Des de l'obrador de Castellserà es distribueixen les bases de la truita envasades al buit i congelades fins a cada establiment. El primer d'ells va obrir les portes el 6 de juny passat en un dels locals del complex d'oci on estan ubicats els JCA Cinemes Alpicat, en aquesta població de Lleida. Les 16 sales i 3.200 butaques d'aquest modern cine estan regentades per una quarta generació familiar. Són els hereus d'una emprenedora besàvia que als anys 20 del segle passat va aixecar el teló del teatre -més tard, un cine- que va projectar les primeres pel·lícules en blanc i negre a la capital lleidatana. Avui, els seus cines d'Alpicat tenen al costat les primeres truites de la firma Tortichef.

 «És la segona franquícia amb què comptem. La primera que vam obrir va ser Másquemenos -pernil i tapes-. Ens va semblar que podia ser un producte en la mateixa línia, però variat, un bon complement de negoci per augmentar l'oferta», argumenta el propietari de JCA Cinemes Alpicat, Miquel Cortada. «Tortichef és una resposta culinària ràpida, però natural, molt apropiada per quan només queden 15 minuts perquè comenci la pel·lícula. Per això ens va atraure també la senzillesa de la planxa per preparar les truites al moment i fàcilment. Evita les cues de les hores punta», afegeix Cortada.

Planxa de lloguer

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Amb una inversió inicial que supera el mig milió d'euros, majoritàriament destinats al desenvolupament de la maquinària específica i a la construcció de l'obrador central, el negoci de les truites lloga, però no ven als franquiciats, la seva planxa patentada, per així mantenir el know how del seu concepte de truita únicament a les franquícies que es vagin sumant al negoci. Amb aquesta planxa es pot experimentar amb l'ou, ingredient estrella de Tortichef. «Està ideada per fer ous ferrats realçant-ne la vora torrada, de manera ràpida i senzilla», detalla Cercós.

Aquest any l'empresa confia anotar una facturació pròxima als 150.000 euros i, al llarg del 2016, duplicar-la. «Una vegada consolidat el primer local, en la següent fase de creixement volem obrir tres locals més. Seria en els pròxims dos anys», informen els promotors. «Per a això, es requereix una inversió externa que ja estem en vies de localitzar», puntualitzen. Tampoc descarten un camí internacional de la seva marca, «aprofitant la bona premsa de la cuina espanyola», diuen.