Els catalans demanen molt més crèdit que el que estalvien

El negoci bancari bàsic consisteix a prendre prestats diners d'alguns clients (a canvi d'un interès) per donar-los a altres amb necessitats de finançament (a canvi d'un altre interès més elevat). A Catalunya, però, els estalvis de les administracions públiques, les empreses i les famílies (194.470 milions d'euros al tancament del mes de març) no donen per cobrir els crèdits que demanen aquests agents econòmics (276.106 milions).

Aquesta diferència dóna lloc a un gap o forat de finançament -com es coneix en el llenguatge financer- de 81.636 milions d'euros, que equival al 29,5% del crèdit bancari de Catalunya. En termes absoluts, es tracta de la bretxa més acusada entre estalvis i préstecs d'Espanya, per davant de les d'Andalusia (65.977 milions), País Valencià (39.495 milions), Canàries (16.484 milions), Balears (13.300 milions) i Múrcia (11.427 milions).

La situació d'aquestes comunitats (i en un grau més baix de Cantàbria, la Rioja, Aragó, Castella-la Manxa i Navarra), té conseqüències per al sistema financer. Els bancs tenen prestats 1,419 bilions d'euros al sector públic i privat espanyol, davant d'uns dipòsits d'1,22 bilions. La diferència són 198.916 milions, dels quals Catalunya suposa el 41%, i que es cobreixen bàsicament mitjançant l'excedent que aporten les comunitats que estalvien més del que demanen prestat i amb les emissions de deute que fan les entitats als mercats majoristes.

SIS ESTALVIADORES / Així, les 11 comunitats amb menys dipòsits que crèdits tenen un forat de finançament conjunt de 236.788 milions. El 15% del mateix (35.712 milions) el cobreixen les sis regions estalviadores: Castella i Lleó (12.660 milions més en dipòsits que en préstecs), Galícia (12.550 milions), Madrid (3.844 milions), Astúries (3.427 milions) i Extremadura (634 milions). El 85% restant l'han de finançar els bancs agafant prestats fons de grans inversors a canvi d'un interès més alt al que paguen pels dipòsits.

VULNERABLE / Aquesta apel·lació als mercats és la que fa que el sector financer sigui tan vulnerable a l'encariment del finançament majorista, igual com va passar durant els pitjors moments de la crisi econòmica, quan el mercat creia que Espanya faria fallida i només estava disposat a prestarli a canvi d'altíssims tipus d'interès.

Per això, la troica va recomanar al país, dintre de les condicions per al rescat bancari, que el pes dels dipòsits sobre els crèdits se situés per sota del 120% (100% és el punt d'equilibri i per sota implica que els estalvis superen els préstecs), la frontera que marca un model de finançament sostenible.

La relació entre crèdits i dipòsits per al conjunt d'Espanya ha baixat del 158% de l'exercici 2008 al 119% al tancament de l'any passat (nivell del 2003, mínim històric mesurat com a percentatge del balanç total, i primer exercici en el qual es compleix la recomanació europea). Es tracta d'un descens del 24,7% (entre l'any 2000 i el 2008 es va incrementar en un 15%), que respon al fet que el crèdit va caure més que no pas els dipòsits (24% i 16% de descens, respectivament).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

No obstant, Catalunya incompleix la recomanació comunitària, amb una ràtio del 141,9% al mes de març, una mica inferior als de les Canàries (169,5%), les Balears (165,4%), Andalusia (161,9%), Múrcia (147,2%) i el País Valencià (142,7%).

Cinc comunitats més ho compleixen, malgrat que els seus crèdits són superiors als seus dipòsits: Castella-la Manxa (111,8%), Navarra (110,8%), la Rioja (108,2%), Aragó (104,4) i Cantàbria (103,2%). Les estalviadores són les que presenten una situació més favorable: Galícia (77,8%), Castella i Lleó (80,5%), Astúries (86,1%), Extremadura (96,4%), País Basc (96,4%) i Madrid (98,9%).