¿Què passa amb la Xina?

Els temors a l'alentiment econòmic de la Xina han enfonsat els índexs borsaris asiàtics i mundials. El Govern xinès ha pres diverses mesures econòmiques en els últims dies per tranquil·litzar els mercats i millorar les perspectives del PIB xinès.

MONEDA

¿Per què la Xina devalua el iuan?

Segons les previsions del Fons Monetari Internacional (FMI), l'economia xinesa creixerà aquest any un 6,8%, i un 6,3% el 2016. Malgrat que és un percentatge molt elevat comparat amb els que registren economies occidentals, significa un alentiment respecte a les previsions anteriors i, sobretot, respecte als creixements en els últims anys: 7,4% el 2014 i 7,7% el 2015. Davant aquesta desacceleració, la Xina ha devaluat la moneda, el iuan, prop d'un 5%. Si la moneda perd valor, les exportacions xineses són més competitives a l'exterior. Pequín ha justificat els seus moviments assegurant que vol deixar que el mercat fixi lliurement el canvi del iuan. La Xina pretén que la seva moneda es pugui equiparar al dòlar dels Estats Units, la lliura britànica, l'euro i el ien, monedes considerades reserva per l'FMI i que són utilitzades com a refugi dels inversors, segons els analistes. El iuan no figura entre elles perquè el Govern exerceix un ferri control sobre les oscil·lacions de la seva moneda: cada dia estableix un preu mitjà del tipus de canvi amb el dòlar i permet que fluctuï (a l'alça o a la baixa) fins a un màxim d'un 2%.

POLÍTICA MONETÀRIA

¿Hi ha risc d'una guerra de divises?

S'entén per guerra de divises quan diversos països competeixen entre si per mantenir la seva divisa artificialment baixa. Una divisa barata afavoreix les exportacions, cosa que té efectes positius sobre la indústria i l'ocupació, encara que empobreix els ciutadans i fa de llast per al consum intern. Els bancs centrals dels països poden utilitzar la devaluació competitiva com un poderós instrument per lluitar contra la recessió. El moviment de la Xina ha arrossegat al seu torn les divises dels seus principals socis comercials. El servei d'anàlisi de Barclays ha alertat que en els pròxims mesos hi podria haver moviments similars als de la Xina a Tailàndia, Corea, Taiwan o Malàisia. Una guerra de divises comporta efectes negatius sobre l'economia mundial perquè enfonsa els preus de matèries primeres i de béns de consum durant un període de temps prolongat.

PLA DE XOC

¿Quines altres mesures estudia la Xina?

Per aconseguir millorar els seus objectius econòmics el gegant asiàtic podria seguir adoptant mesures. Segons va avançar ahir Wall Street Journal, el Banc Popular de la Xina s'està preparant per inundar el sistema bancari del país amb una nova ronda de liquiditat de fins a 90.000 milions d'euros destinada a impulsar el crèdit. La nova mesura, que podria arribar aquest mes o a principis de setembre, implicaria una reducció de mig punt percentual en el coeficient de reserves, cosa que alliberaria 678.000 milions de iuans (uns 106.200 milions de dòlars, al voltant de 90.800 milions d'euros) perquè els bancs prestin.

RESERVES

Notícies relacionades

Les claus per entendre els riscos de la Xina i la seva borsa per a l'economia mundial

El grup Confiteria reobre la Font del Gat al cor de Montjuïc

¿Amb quin estalvi compta el país?

Durant bona part de l'última dècada, el banc central de la Xina va vendre iuans i va comprar dòlars per mirar de moderar la velocitat d'apreciació del iuan. Per aquest motiu, les autoritats xineses compten amb unes robustes reserves de dòlars, a més d'euros i iens, que els permeten seguir comprant a l'exterior les matèries primeres que necessita el país, com el petroli i minerals bàsics. La taxa d'estalvi de la Xina és pràcticament la més elevada del món per una qüestió sobretot cultural de la població. L'estalvi de llars, Govern i empreses supera el 51% del PIB xinès enfront del 17% del dels Estats Units.