L'últim capítol

Les aventures empresarials de José María Ruiz-Mateos han acabat en la seva major part als tribunals i l'últim capítol legal d'aquesta vida a cavall entre l'estafa i l'aparent iniciativa emprenedora es va escriure el 12 de febrer passat. Un jutjat mercantil de Madrid va condemnar l'empresari i el seu fill Francisco Javier a pagar més de 92 milions d'euros als creditors de la societat que portava el seu nom i cognoms i que va ser el principal emissor dels pagarés amb els quals va finançar Nueva Rumasa. La sentència va arribar després d'uns quants anys d'indagacions i processos judicials que es van iniciar a principis del 2011, quan l'empresari va anunciar que presentaria concurs voluntari de creditors per a diverses de les empreses del grup. Era el principi del nou final de l'intent de recrear el rusc empresarial, amb el nom de Nueva Rumasa.

A partir d'algunes empreses que no van ser expropiades pel Govern central el 1983 (com el celler José Soto), la recompra d'antigues marques del hòlding de l'abella (Garvey, Chocolates Trappa, Dhul, l'avícola Hibramer, entre altres) o l'adquisició d'empreses en crisi, juntament amb la creació d'un entramat de companyies també en paradisos fiscals, Nueva Rumasa assegurava el maig del 2003 que ja tenia una plantilla conjunta que superava els 16.000 treballadors.

I des d'aleshores no va parar de comprar companyies, fent cada vegada la bola més gran. Entre les que van entrar en aquest joc hi havia la lletera Clesa, propietària llavors de la catalana Cacaolat,

Per pagar aquesta expansió, Ruiz-Mateos va començar a emetre el febrer del 2009 pagarés en empreses del grup. No va reparar en despeses a l'hora de fer publicitat. I va aconseguir el seu objectiu en part, amb promeses aparentment tan increïbles com el pagament d'interessos garantits de fins al 12%.

La Comissió Nacional del Mercat de Valors va advertir públicament sobre el risc d'aquestes emissions, i el mateix Ruiz-Mateos no tenia cap problema a fer constar en els seus anuncis que no comptava amb l'aprovació de l'òrgan de control dels mercats. Potser va ser la informació més veraç i precisa dels citats pagarés, que al final van resultar ser un frau piramidal: amb els nous diners captats es pagaven els primers interessos compromesos per poder seguir captant més inversors. Va arribar a obtenir més de 300 milions d'euros de gairebé 5.000 inversors, segons càlculs judicials, encara que la xifra exacta és difícil de saber atès que l'opacitat va ser la marca de l'operació.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Damm i Cobega

Algunes de les empreses del grup que el març del 2011 van ser declarades en concurs de creditors per Nueva Rumasa van evitar la seva extinció gràcies a decisions judicials que van permetre separar les més viables. Entre aquestes hi habvia Cacaolat, que el novembre del 2011 va ser adjudicada a l'aliança de Damm, Coca-Cola Cobega i el fons Victory Turnaround i que avui està totalment sanejada.