«És més el benefici del turisme que els inconvenients»

OLGA GRAU: ¿Com ha anat la campanya d'estiu i quines són les previsions per al conjunt del 2015?

JOAN MOLAS: Estem tenint un any bo. Des de la CEHAT vam anunciar que podíem arribar als 68 milions de turistes internacionals, un 5% més que l'any passat. Encara que no fa falta que cada any pensem a augmentar. Ara el que s'ha de fer és recuperar rendibilitats i preus mitjans. Encara estem una mica lluny del 2007, el millor any en rendibilitats.

O. G.: ¿De quant va ser la caiguda del turisme des del 2007?

J. M.: Vam caure per sobre del 25% acumulat del 2007 al 2011. Ens va arribar la crisi més tard i estem sortint més tard que altres sectors.

ENRIC HERNÀNDEZ: ¿L'afectació va ser més forta en el turisme internacional o interior?

J. M.:El turisme interior va tenir una caiguda espectacular. Hi va haver destins que van perdre entre el 30% i el 40% de la seva capacitat d'atracció de turisme interior. Ara s'està reanimant. Aquest any estarem en un 12% de creixement, i el 2014 ja vam tenir un 3-4%. És importantíssim, sobretot per als caps de setmana, ponts i zones on suposa el 90-95%: nord d'Espanya, ciutats de l'interior... No és el cas de Barcelona, amb un 83% de turisme estranger.

O. G.: ¿Com es recupera la rendibilitat?

J. M.: Mitjançant una contenció de despeses important i a base d'ocupacions i preus. L'hostaleria té un punt mort molt alt. En el moment en què hi arribes, d'aquí cap amunt es nota molt, però el punt mort de facturació/rendibilitat és tenir unes ocupacions altes i preus convenients. La recuperació ha vingut per aquí.

SALVADOR SABRIÀ: ¿Quin percentatge d'ocupació es necessita per arribar a aquest punt mort?

J. M.: No és el mateix un hotel de 50 habitacions que un de 300, però si no estem per sobre del 50-55% d'ocupació en preus suficients, es pot patir.

O. G.: La recuperació de la rendibilitat, amb els pisos turístics, Airbnb, etcètera, ¿ho complica?

J. M.: Molt. L'economia col·laborativa, de col·laborativa en té molt poc, perquè és un negoci. En primer lloc, afecta moltíssim la marca, el destí. Segon, hi ha una economia submergida escandalosa. Barcelona té 68.000 places oficials hoteleres i 137.000 d'il·legals, apartaments o vivendes d'ús turístics. No compleixen pràcticament cap normativa.El problema està en les administracions públiques. Ens adrecem a l'Estat, a les comunitats autònomes, que tenen la competència per legalitzar aquests habitatges, i als municipis, que donen els permisos d'obertura. L'Estat té quatre responsabilitats: controlar el frau fiscal, la seguretat -a Espanya hi pot haver més d'un milió de places il·legals on està descontrolat qui hi dorm-, comprovar que el treballador estigui donat d'alta a la Seguretat Social i que els portals d'internet venguin vivendes legalitzades.

E. H.: Hi ha qui respon que els hotelers volen controlar el mercat dels allotjaments turístics.

J. M.: No volem entrar en un discurs que diu que protegim el nostre negoci impedint que altres facin el seu. No és cert. ¿Vol dedicar-se a l'allotjament? Hi ha d'haver una llei per regular-lo. Vam tenir reunions amb el conseller Felip Puig, Marian Muro [directora de Turisme] i el president, Artur Mas, i el dimarts dia 15 [per avui] farem una proposta de mínims que entenem que han de complir. Ens estan fent competència deslleial.

SONIA GUTIÉRREZ: ¿Què li sembla la reforma de la llei catalana, que permetrà els bed&breakfast?

J. M.:Opino que té bona voluntat, però que no és suficient. La reunió que vam tenir [amb el conseller] va ser arran d'aquest decret. A més, hem de vigilar que estem expulsant molts veïns que comencen a estar molt cansats de l'enrenou que provoca tot això.

O. G.: ¿Hi ha algun model d'una altra ciutat que us convenci?

J. M.: Algunes ciutats han pres mesures que poden servir. Per exemple, que la comunitat de veïns pugui autoritzar que hi hagi un habitatge d'ús turístic o que hi hagi barris en què se'n limiti el nombre. A París s'exigeix el canvi d'ús del sòl, a Miami i Nova York hi ha prohibicions per preservar l'ús de vivendes als residents, i l'acord previ de la comunitat de propietaris. Roma, Milà o Chicago estableixen exigències d'equipaments...

JOSEP M. BERENGUERAS: ¿I quan es lloga una habitació i el propietari viu a la casa?

J. M.: Exactament igual. Que es compleixin unes normatives. Que es registrin, que tinguin extintors, assegurança de responsabilitat civil...

S. S.: La normativa de bed&breakfast en altres països és així?

J. M.: En alguns sí i en altres no. El que em sorprèn és que quan ho planteges en determinades administracions, sobretot les que han sortit a partir del 24 de maig, et miren amb cara de pòquer.

O. G.: ¿També a Barcelona?

J. M.: A l'ajuntament són proactius a buscar una regulació. I amb Muro i Puig tenim una bona entesa, però ara les circumstàncies polítiques manen sobre les tècniques i no hi serem a temps.

E. H. Veu bona disposició de l'Ajuntament de Barcelona en aquest tema.  ¿I sobre la moratòria hotelera?

J. M.: Hi estic absolutament en contra. S'ha de negociar amb el sector. Hi ha inversors que han vingut amb la confiança que hi ha unes lleis i s'han de complir. Treure de sobte una moratòria sense encomanar-se a ningú és precipitat. Esperem que amb les futures converses amb l'ajuntament puguem arribar a un acord. Si s'ha d'estudiar que en determinats barris hi hagi una modulació de llicències, ho podem entendre.

O. G.: ¿Quants projectes en podrien estar afectats?

J. M.: Uns 25 aproximadament. I n'hi ha molts amb llicència que l'ajuntament està revisant perquè podrien portar conseqüències gravíssimes. Hi pot haver costos econòmics, qüestions de tipus judicial.

E. H.: ¿Hi ha espai per a 25 nous projectes hotelers a Barcelona? ¿No hi ha risc de bombolla?

J. M.: Tampoc són tants. Estem parlant de 8.000 places més com a molt. Jo no m'atreviria a parlar de bombolla. Barcelona, en tot cas, el que sí que requereix és un debat per veure quina és la càrrega que pot suportar la ciutat. Sense oblidar-nos d'una cosa transcendental: el 18% directe del PIB de la ciutat depèn del turisme, i gairebé el 15% de llocs de treball. Els barcelonins han de comprendre que a vegades provoca molèsties, però és molt més el benefici que els inconvenients. Tinguem intel·ligència i bona voluntat per buscar solucions que no perjudiquin, perquè potser trasllades una imatge que pot perjudicar.

O. G.: ¿No creu que hi ha zones on el turisme se'ns en ha anat de les mans?

J. M.: No. Potser s'hauran de regular horaris, capacitat de càrrega, però ni prohibint ni donant a entendre que el turisme comença a molestar, perquè ens equivocarem.

J. M. B.: ¿Com ha afectat la caiguda del turisme rus?

J. M.:Dels 65 milions de turistes de l'any passat, 1.580.000 eren russos, el 2,5%. Però havíem tingut creixements del 30% i 25% anuals. A Catalunya, la caiguda s'ha notat molt, potser al final d'any estarem al 40%. És molt preocupant. S'ha notat més a Catalunya perquè la proporció és més alta, però no l'hem notat en el creixement global, perquè han crescut altres mercats, com el britànic i el francès. Comença a ser interessant l'Extrem Orient, però l'assignatura pendent és Hispanoamèrica.

E. H.: ¿Quina afectació pot tenir la situació política a Catalunya?

J. M.: La meva opinió personal és que crec que estem en un moment de política-ficció. No he sentit cap responsable polític a favor del procés de la independència que m'expliqui les conseqüències econòmiques i socials que pot portar aquesta situació. Em preocupa sincerament. No donarem una opinió sectorial, cadascú és lliure d'opinar el que vulgui. Però parlo amb molta gent i hi ha una majoria silenciosa molt preocupada.

Vegeu el vídeo d'aquesta

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

notícia amb el mòbil o

a e-periodico.cat