Abengoa, l'ocàs d'un mite local

«Entrar-hi era com si et toqués la grossa», «era una feina per a tota la vida»... La commoció s’ha instal·lat a la vida empresarial sevillana després de saber-se que Abengoa, la multinacional de referència andalusa lloada a un costat i a l’altre de l’oceà, la joia de la corona i la punta de llança del teixit industrial de la regió, s’enfronta al que ja s’ha qualificat com el preconcurs de creditors més gran de la història d’Espanya.

    Mentre el consell d’administració tracta de guanyar temps a la recerca d’una solució, els treballadors no surten de l’estat de xoc,  que s’ha estès com la pólvora per la ciutat, i viuen amb inquietud davant la possibilitat que, sense una injecció econòmica, l’empresa no pugui ni tan sols pagar els salaris, una possibilitat que els sindicats descarten en aquests moments.

    En l’any del seu 75è aniversari, Abengoa s’enfronta al moment més difícil de la seva història, vinculada des dels seus inicis a l’enginyeria d’alt nivell i que en els últims lustres va assolir les cotes d’èxit més gran en el camp de les energies renovables. Una empresa familiar i netament andalusa, com recordaven els peixos grossos polítics cada cop que escortaven la saga Benjumea en les seves escasses activitats mediàtiques. Tret de comptades excepcions, vinculades sobretot a la seva intensa vida cultural a través de la Fundación Focus, la marca s’ha destacat per una nul·la activitat comunicativa.

AMBIENT OPRESSIU / Sota el mandat de Felipe Benjumea, i especialment el del seu equip de confiança, es va anar instaurant un ambient opressiu en què, denuncien, ni tan sols podien abandonar l’edifici per anar a dinar a casa. La norma era fer servir el menjador de l’empresa: un càtering el cost del qual descomptaven a final de mes de la nòmina i que era proporcionat per una entitat que tenia en nòmina la dona del president com a assessora d’alimentació. Tot i així, la multinacional continuava sent el somni de qualsevol enginyer de la zona, que ara es queda sense una alternativa a on anar a buscar treball. Aquest serà un altre dany col·lateral, adverteixen els sindicats, el de la fuga de talent (know-how) cap a altres comunitats o fins i tot a l’estranger per falta d’opcions.

    L’origen de l’empresa es remunta al 1941, quan un enginyer que es deia Javier Benjumea –provinent d’una rica família de terratinents amb vincles amb la dictadura franquista– i José Manuel Abaurre, company d’universitat a Bèlgica, decideixen crear una fàbrica de comptadors i muntatges elèctrics.

COSÍ D’UN MINISTRE / Al fundador de la saga li agradava recordar que anava en una petita bici amb unes alicates a la butxaca responent a les demandes dels clients. La diferència va ser que comptava amb el suport del seu oncle, Joaquín Benjumea, ministre d’Hisenda i governador del Banc d’Espanya, i sota el seu paraigua Abengoa es va fer un lloc com a proveïdor d’enginyeria industrial per a grans empreses nacionals. També amb el de la Companyia de Jesús, que va acollir Don Javier en els seus anys d’estudiant enlluernada pel seu talent i que més tard va col·laborar a obrir portes en l’inici de les seves aventures estrangeres.

    Una simple ullada a la composició dels seus consells d’administració permet comprovar que, a més a més d’acostar-se al PSOE i, en especial, a Felipe González durant la transició, els Benjumea tampoc van fer escarafalls a la dreta i, a cop de butaca, van entrellaçar negocis i contactes.

    En la seva nòmina de consellers, ja sigui a la matriu o en algunes filials, hi ha des de socialistes com l’exministre José Borrell, Carlos Sebastián (germà de l’exresponsable d’Indústria Miguel Sebastián) o l’exdiputat Luis Solana (germà de Javier Solana), fins a dirigents populars com l’exambaixador als EUA Javier Rupérez i l’exsecretari d’Estat Ricardo Martínez-Rico (soci de Cristóbal Montoro i secretari d’Estat d’Aznar).

    També hi havia fins i tot gent pròxima a la monarquia, com Carlos de Borbón Dos Sicilias, cosí del rei emèrit, o Alberto Aza, cap de la Casa del Rei fins al 2011. Es va arribar a insinuar que l’empresari Javier de la Rosa actuava en representació de les accions del Monarca.

ESTATS UNITS / L’ajuda de Joan Carles I també va ser decisiva en el salt als EUA, un projecte que es va anar consolidant amb l’entrada d’assessors internacionals com l’expresident del Perú, Alan García; Juan Verde i Heather R. Zichal, assessors del president nord-americà, Barak Obama, o l’exgovernador demòcrata de l’estat de Nou Mèxic Bill Richardson. De la seva mà, Abengoa s’havia convertit en el model a seguir en el desenvolupament d’infraestructures i energies renovables, com va assenyalar l’any 2009 el mateix Obama. 

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

    Ara, els Benjumea confien que aquests mateixos contactes els serveixin per evitar la caiguda, i el seu ocàs ha irromput en la precampanya electoral amb el PSOE d’Andalusia i la Junta bramant perquè la banca salvi la companyia.

    La mateixa presidenta andalusa, Susana Díaz, ja ha demanat al president del Govern, Mariano Rajoy, la col·laboració de les administracions per evitar la fallida de l’empresa sevillana i aconseguir la seva viabilitat i mantenir els llocs de treball.