Condemnada una asseguradora per no passar-li el qüestionari de salut a un client

La companyia Catalana Occident ha pagat 200.000 euros al germà d’una persona que va morir després de ser condemnada per no haver realitzat directament a l’assegurat el qüestionari de salut i malalties, que tampoc va ser firmat per ell. La sentència destaca que és obligatori que l’agent d’assegurances consigni en aquest document les respostes del titular de la pòlissa «de manera fefaent», a la vegada que s’ha de transmetre a l’assegurat «de manera suficientment explícita» l’abast del que se li pregunta i les seves conseqüències. Davant aquesta resolució, l’advocat Daniel Vosseler, que és qui va presentar la demanda contra l’asseguradora, recomana als usuaris que revisin la pòlissa de les seves assegurances de vida respecte a la declaració de salut.

    J. M. C. L. va subscriure el 2003 una pòlissa de vida amb la companyia d’assegurances de Caixa Laietana associada a un préstec hipotecari, que va ser anul·lada l’1 de desembre del 2007. En aquella data, l’assegurat va firmar un contracte amb Catalana Occident que millorava les condicions de l’anterior. Els rebuts estaven domiciliats en un compte de J. M. C. L. i del seu germà, que és el beneficiari de l’assegurança i qui ha presentat la demanda. En la pòlissa es va pactar el pagament de 150.000 euros en cas de produir-se una mort.

    L’1 de març del 2012, J. M. C. L. va morir. Catalana Occident, no obstant, va refusar el pagament de la indemnització al·legant que, quan van firmar la pòlissa, tant l’assegurat com el seu germà tenien coneixement que el primer patia determinades malalties prèvies i que aquestes van ser ocultades a l’hora de fer el qüestionari.

CAP REVISIÓ MÈDICA / Davant aquesta negativa, el germà de la persona morta va presentar una demanda, que ara ha guanyat, en què va exposar que la declaració jurada de salut en poder de la companyia no es va arribar a fer mai, que la firma estampada al document no era la del seu germà (hi ha una prova pericial) i que la pòlissa era una millora de l’anterior de Caixa Laietana, «de manera que li van assegurar que no era necessari sotmetre’s al qüestionari». A més, «el qüestionari és incomplet» i «l’asseguradora no va fer cap revisió mèdica».

    Catalana Occident, per la seva part, va al·legar que el contracte era nul perquè l’assegurat va mentir en la declaració de salut, afirmant que gaudia de bona salut i que no havia patit cap malaltia greu, ni havia consultat en els últims cinc anys cap especialista, ni patia determinades malalties, mentre quan realment «tenia pèssimes condicions de salut». Segons la companyia, va ser el germà del mort qui va gestionar la contractació de la pòlissa a causa, precisament, del mal estat de J. M. C. L.

    Un jutjat de Rubí ha donat la raó al demandant i ha condemnat l’asseguradora. I és que l’agent que va contractar la pòlissa de Catalana Occident va reconèixer que va ser ella qui, a través d’una revista del barri, es va posar en contacte amb el demandant al negoci d’hostaleria que regentava. Un cop es va entrevistar amb ell, va estudiar totes les assegurances que tenia per millorar-li les condicions, com així es va fer. «En aquest context, difícilment podem imaginar una maquinació per defraudar l’asseguradora, ja que no s’hi pot apreciar cap ànim d’enriquiment injust», detalla la sentència judicial.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’AGENT NO VA PREGUNTAR / L’agent d’assegurances va admetre, a més, que havia omplert ella mateixa el qüestionari en funció del que li manifestava el germà del mort i que, de fet, «en cap moment» va veure o va conèixer l’assegurat». La sentència subratlla que, «amb independència fins i tot que el mateix contractant de la pòlissa l’hagués firmat (cosa que es posa en dubte en vista de la pericial), el cert és que J. M. C. L mai va ser sotmès a cap qüestionari, ja que la mateixa agent que va realitzar l’operació no va formular les preguntes».

    La resolució conclou que, per tant, la pòlissa es va subscriure «sense que l’agent d’assegurances formulés el preceptiu qüestionari de forma diligent, ja que es va limitar a preguntar al germà i ni tan sols coneixia l’assegurat». Per això el jutjat ha condemnat Catalana Occident al pagament dels 150.000 euros pactats, més uns 50.000 euros més per interessos. L’asseguradora ja ha desemborsat els diners.