Turisme d'experiència virtual

¿Una habitació sense finestres en un hotel? Si n'hi hagués, cal pensar que el seu preu seria molt inferior a una altra que ens permetés veure el carrer, saber si és de dia o de nit i quin temps fa. N'hi haurà, i aviat, i serà cara. Aquest tipus d'allotjament, vetat per a claustrofòbics, es pot revaloritzar amb les facilitats que estan oferint la tecnologia i les seves aplicacions al turisme, com s'ha vist aquesta setmana a la fira internacional del turisme (FITUR), que aquest any ha crescut en activitat i visites.

“Enriquir l'experiència del client”, realçar les seves “sensacions”  i “personalitzar” cada moment que l'hoste passi al seu allotjament són els objectius de l'hotel virtual que s'ha presentat de la mà de l'Institut Tecnològic Hoteler (ITH) i que defensa amb passió el seu director general, Álvaro Carrillo de Albornoz. El client no comptarà amb una finestra física per la qual poder treure el cap però sí que disposarà d'una gran pantalla i disfrutarà igualment de grans paisatges, olors de mar i camp, la companyia d'animals o el que vulgui. Els seus gustos i desitjos, perfectament analitzats per un programa informàtic, tindran la seva expressió en la pantalla. 

“La identitat”, explica Carrillo de Albornoz, “no és qui som, sinó el que fem”. “Les persones som capaces de generar molta informació encara que no vulguem. L'algoritme sap més que nosaltres mateixos”, sentencia.

NEGOCI AL GUST COREÀ

L'invent no és per a tothom, com no ho són els paquets tancats de viatge o l'intercanvi de cases, però és una veta de negoci i una forma d'aplicar els avenços tecnològics. A més, “als coreans els encanta”,  afegeix el responsable d'ITH,  que reconeix que les pimes quedaran fora dels nous invents pels seus costos financers però que a les grans empreses els atrau pel que tenen de personalitzar una oferta per atraure i afalagar el client.

Més enllà d'aquest invent que evoca les novel·les de ciència-ficció de mitjans del segle XX, la tecnologia que posa en contacte persones que no es veuen ha crescut en presència en aquesta edició de Fitur. En uns expositors més modestos i no tan vistosos com els dels països, diverses plataformes i empreses de l'anomenada economia col·laborativa han mostrat de tot. Màquines instal·lades al carrer que ens faciliten la cartellera si decidim de sobte anar al cine, o la llista de restaurants, cosa molt útil en ciutats que no coneixem, aplicacions per facilitar el transport i els viatges segons gustos, per acumular descomptes amb les reservades en determinats hotels, per trobar un empleat en de minuts (no especifica les condicions laborals, és clar),  per elegir una activitat d'oci, per dir-nos on està el millor especialista en ossos si el que fem és turisme sanitari…Una infinitat d'idees que els emprenedors han portat a la fira amb més o menys èxit.

ACTIVITAT CREIXENT

Notícies relacionades

Fitur tanca la 36a edició amb més visitants i volum de negoci

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Però el negoci tradicional encara és reticent. Després d'un primer moment de rebuig, els empresaris  turístics han decidit aliar-se amb firmes com Blablacar o Airbnb que són líders en el negoci de l'intercanvi de béns i serveis en plataformes digitals. Representants de les dues firmes i d'altres com SharingSpain o Minube.es, aquesta última premiada amb la medalla al mèrit turístic en innovació, han exposat les seves activitats i asseguren que hi ha un creixent interès per part del públic però encara escàs en les organitzadors de la fira. I per descomptat es mostren oberts que les seves activitats es regulin en igualtat de condicions. 

El turisme col·laboratiu o P2P ('peer to peer', en anglès) ja és una activitat que no té marxa enrere. Un estudi d'Ostelea, escola de turisme vinculada amb la Universitat de Lleida, xifra en 12.930 milions d'euros la facturació mundial  dels sectors col·laboratius el 2014. A Espanya, aquest tipus d'allotjament ja representa el 25% del total.